Nou curs

M'avanço uns dies, però no gaires. Escric abans que comencin els articles, opinions, propagandes i tertúlies d'un nou curs, entenent-ho com el nou curs escolar, o sigui, de les escoles, dels mestres i professors i dels pares que deixen de tenir el problema de les seves criatures rondant per casa.

D'aquí dos dies entrem al setembre tot i que aquest any cau en diumenge. Això vol dir que el dia dos de setembre iniciaran l'activitat els mestres i demés col·lectius afins a l'ensenyament: serveis educatius, tallers extraescolars de tot tipus, inspectors i administratius (encara que fan unes vacances una mica diferents, però l'activitat forta els comença el dia ú de setembre).

Recordo que l'acabament de vacances era una mica traumàtic perquè veies un curs llarg, sempre molt llarg i el primer que feies era mirar l'agenda i el calendari: quantes festes?, quants ponts, com de llarg el segon trimestre? —el primer trimestre ja sabies que tenia i té quatre mesos—, quines festes tradicionals hi ha: que si la castanyada, que si el Nadal, el Carnestoltes, la setmana cultural, les colònies, el Sant Jordi...?,  com cau la setmana santa, com cau Sant Joan? i... el dimoni a la platja!

El mateix deuen fer les famílies condemnades, no pel Departament d'Ensenyament, si no per la societat i el nostre ritme tan fora de lloc, pels horaris incompatibles. I cada any es torna a parlar de canviar els horaris escolars pel tema de la "conciliació familiar". Malament si hem de parlar de conciliació només pels horaris d'escola! Altrament jo posaria el focus en els horaris laborals i els horaris de la vida quotidiana, en general.

Què és això d'obrir botigues a les 10h del matí i tancar-les a les 21h del vespre? Com s'entén que haguem d'anar a concerts i teatres a les 21h de la nit sortint-ne a les 23h o 24h, amb l'inconvenient del transport públic per als que no són de la capital? perquè en determinats llocs de treball i empreses es fa un horari de 9h a 14h i de 15h a 19h? i en d'altres de 8h a 15h? (El primer és el que feia jo, amb una hora entremig per dinar que no era mai real).

I un nou curs i una nova carregada als horaris, vacances, festes dels nens i mestres. I sembla que parlant-ne al setembre i posant el crit al cel i fent tertúlies d'experts se soluciona el tema tot sol... fins el proper setembre.

És el mes també d'encetar llibres nous, cada any nous malgrat els intents de socialització del material escolar, malgrat les promeses (bastant maldestres en algunes ocasions i en determinades ciutats que no esmentaré) de fer gratuït el material per a tots els alumnes. I qui diu llibres diu xandalls, uniformes els qui encara en porten, bates per la plàstica, bossetes per l'esmorzar i un reguitzell de material imprescindible per a fer un bon curs.

Un altre curs buscant entreteniments o reforços fora d'escola. Al costat de casa tornarem a sentir els que van al taller de música i, possiblement, engrandirem la col·lecció de pilotetes i avions de paper caiguts al badiu en les batalles més increïbles, tot acompanyat-ho amb crits que possibiliten l'afonia dels molts possibles i futurs músics, n'estic segura! I qui no fa música, que malgrat tot crec que és una bona opció, fa anglès o pintura o treballa la memòria als infants de sis anys.

I que us haig de dir de l'eterna discussió sobre els deures: deures a casa, a l'escola? molts o pocs?, cada dia?, per què deures si el que aconsegueixen és que les mares o pares són els que treballen?, si no s'ensenya a l'escola perquè s'ha d'aprendre a casa...?, i un sense fi de drames i opinions diverses. No donaré la meva opinió, ho deixo pels especialistes en educació.

I això fixant-nos només en el problema de les famílies perquè si comencem a parlar d'escoles i professionals també ho tenim molt dur. Cada escola tindrà la plantilla complerta el dia 1, o sigui, hi seran tots els professors que calen al seu lloc de treball, s'haurà de fer algun altra tipus de projecte, informes, currículum i un llarg etcètera administratiu aquest curs, arribaran tots els especialistes de les assignatures més deixades de l'administració, podran estrenar locals els que encara són en barracons...?

I, en tot cas, deixem per un altre dia el tema de Secundària i la Post-Obligatòria, perquè ens embolicaríem massa!

I els serveis educatius? (La meva deformació professional) Tindran el personal que es necessita, hauran de tornar a canviar models, dictàmens, informes...? Hauran de tornar a reivindicar el seu lloc dins les escoles i dins el Departament?, es farà cas del seu assessorament —pel que foren creats!— de les seves orientacions a uns i altres en diferents àmbits o continuaran amb la consideració d'entrepà per part de tothom?

Sé que només he posat interrogants (n'hi ha més, eh! però no ho vull fer exhaustiu) que per altra banda són els mateixos de cada any, però com que no he vist mai ningú decidit a resoldre'ls...

També penso i ho dic fermament que l'educació no és només tot això encara que la seva resolució podria influenciar decididament en el benestar de les criatures, especialistes, famílies i públic en general.

L'educació és tota una altra cosa però no deu ser un debat que interessi a ningú. Quina societat volem fer?, quins valors volem traspassar...?

Be, només em queda constatar que jo també he caigut en el parany i en parlo ara.

Només em queda dir: qui dia passa anys empeny.

Només em queda desitjar que sigui un bon curs per a tothom i si no es parla d'educació potser millor, voldrà dir que no hi ha més problemes, ni vagues ni reivindicacions forassenyades per a la resta de la societat.

Societat que hauria d'entendre algun dia que també és educativa i que l'educació és cosa de tots i totes.

Au, alumnes! Endavant i cap al 2019-2020, 2020-2021 i el...!

Sincerament, poseu-hi tots i totes, des dels professionals als especialistes, des del Departament a les famílies i sobre tot vosaltres nens i nenes, nois i noies, moltes ganes i molta il·lusió. Molta sort!