Són dos quarts de nou d'un matí radiant i lluminós. El xiulet del primer cremallera que arriba trenca el silenci de la vall. L'aigua del llac, tota mansa, reflecteix les muntanyes i l'ermita de Sant Gil.
Avui és el patró dels pastors, la diada per excel·lència de Núria. D'aquí una estona arribaran més cremalleres pujant els peregrins que volen homenatjar el primer pastor d'aquestes muntanyes i la Verge.
Les Núria i els Gil ja som aquí.
La vall s'omple de colors, de corredisses de nens i joves, d'animació i de respecte dels més grans.
Tot i que ahir es va anar a dormir tard. La vetlla de Sant Gil, el 31 d'agost, cal escoltar el concert organitzat a l'església i, quan es fa fosc, encendre teies per anar en processó des del Santuari fins a l'ermita tot cantant i mirant de no cremar a ningú amb el foc que il·lumina la nit. A la tornada, després de fer el honors al sant, es llencen les teies gastades en un pot de llauna i comença el foc de camp amb danses tradicionals dels Pirineus i un bon cremat.
Abans de retirar-se, si us acosteu al llac voltat de negra nit i aixequeu el cap al cel podeu veure una munió d'estels que fan pampallugues als homes i dones de la terra. Asseguts a l'herba o en un banc encara podeu cantar: 
L'estel és el meu company
quan la nit és ben serena
i acampo sota el cel blau
i em besa la lluna plena.
El dia de Sant Gil un bon esmorzar obert a tothom amb coca i fuet i un bon rajolí de vi. Entre música de sardanes i ball de gegants, els pastors, seguits pel bisbe d'Urgell i tots els romeus, porten la Verge, adornada de flors grogues aquest any, fins l'ermita. Els parlaments del bisbe, de les autoritats vingudes dels pobles veïns i d'alguns polítics de la Generalitat omplen l'esplanada de davant l'ermita.
Per la tarda la demostració i exhibició del tancament del bestiar tot manant els gossos a tocs de xiulet i paraules curtes i concises: jau, dreta, vine aquí... Les ovelles, atabalades i perseguides per uns gossos fidels al seu amo, fan el que poden per entrar i sortir de les tanques.
La gent comença a desfilar i amb el darrer cremallera de les sis, el llac torna a quedar tranquil, el silenci es torna a imposar. Només queden vigilants els llums de l'alberg i dels edificis del santuari i la nit torna a cobrir la muntanya.
Val la pena quedar-s'hi una setmana sencera, a Núria. Fins a la data de la celebració de la Mare de Déu, el 8 de setembre.
Trescar una mica pels camins, a poc a poc, admirant la natura. Pujar fins Les Pedrisses pel Camí de les Creus, entrar a la Vall d'Eyna i asseure's a llegir aprop del rierol que baixa dels pics; enfilar-se pel camí que va cap al Puigmal i anar contemplant l'Olla de Núria; seguir el camí que porta a Noufonts i Noucreus, passar el pont, una mica atrotinat, i seure i badar. Observareu petits ocells que volen arran de terra i van fent saltirons, tindreu la companyia de les marmotes que prenen el sol amb les dues potes del davant aixecades, veureu el vol dels voltors negres i us en fareu creus dels llocs on arriben a pasturar les vaques i els vedells.
L'herba és ja cremada del sol de l'estiu però encara queden algunes flors: la tora blava, la tora groga, la camamilla dels Pirineus o camamilla de Núria, les gencianelles alpines, la cresta de gall i un sense fi de diminutes flors grogues.
No hi ha gaire gent entre setmana. Ja som al primer mes laboral per excel·lència i això es nota, però, de tant en tant, us aneu creuant amb algun caminant o amb alguna família amb nens petits que gaudeixen de la calma. I si pugeu fins l'Alberg podreu fer un mos tot observant al davant vostra el camí de Fontalba i als peus la vall de Ribes.
A mitja tarda, quan ja s'ha dinat, el carilló de l'església toca els goigs, cada dia, puntual:
Ja que en tan freda muntanya
per nosaltres vol estar
La Mare de Déu de Núria
'nem-la tots a visitar
Al caient de la tarda, una volta al llac, amb el Santuari i les muntanyes reflectides a les seves aigües, que ja no sabeu quin és el reflex i quina la imatge real. Es va enfosquint, els llums del cremallera us diuen adéu.
Torna la nit
M'agrada sentir el neguit
dels arbres i les rieres
ben estirat dins la nit
sobre un jaç fet de falgueres
M'aconsola el reposar
entre la pau i el silenci
ben estirat dins la nit
sense ningú que em defensi
El dia 8 arriba sense fer tant soroll com Sant Gil però, la gent torna a ocupar la vall, torna a omplir camins i a cantar els goigs a l'església. Al acabar la celebració eucarística, les Núria tot anar fent torns, portem la imatge fins l'ermita i la tornem al seu lloc i no acabem fins que signem al llibre d'honor.
Després, dinar de festa i de celebració amb una ampolla de cava abans de deixar la muntanya. Aquesta nit els estels continuaran lluint i, des de casa, sabrem que hi són per tornar-los a retrobar en negra nit.
Jo sol, l'estel i res més
sols Déu present en la calma
quin somni crema després
quan la nit obre el reialme
Han estat uns dies de calma, de pau i serenor abans de tornar a quedar immersos en el soroll de la gran ciutat. Però quan mires el cel, des del pati o la terrassa o des del carrer, en la foscor, saps que els estels brillen a tot arreu i que la solitud de Núria t'estarà esperant per a tornar-hi.
Una muntanya escarpada
mig any coberta de neu
vulgué prendre per estada
la Mare del Fill de Déu.
Des d'allí favors envia
a qui els hi sap demanar
La Mare de Déu de Núria
'nem-la tots a visitar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada