La
Núria mira al voltant; tothom està expectant. Sembla que és hora
de xerrar: ella! que s'ha guanyat a pols la fama de silenciosa,
callada, de persona de poc soroll, a voltes malhumorada, estranya,
rara, amb un punt d'artista que li agrada dir a algú...
Torna
a fer una repassada a la gent que la mira i recorda.
Recorda
els temps de treball i d'estudi tot fent de cangur per les nits; les
classes de català a Santa Coloma allà pels anys setanta; la
monitora de menjador d'una escola en una torre; la secretària de
l'AMPA d'una escola de La Trinitat, .... i les reeducacions a Sagrada
Família i a l'Artur Martorell. I, sobretot, el Grup de reeducació
de Badalona, amb la Fabiola primer i a casa després: a l'Anton Romeu
i al carrer d'en Prim.
Recorda
els inicis encetats els anys vuitanta a l'EAP.
Mirant
a la porta, encara veu aquell noi de la moto que acabava de fer la
mili i que a totes va enlluernar. Aquelles vuit persones amb les
seves trajectòries dispars estaven disposades a ser coparticipants
de l'educació, a fer projectes amb il·lusió, a anar itinerant per
les escoles, cotxe amunt, cotxe avall fent col·lecta de bitllets...
Recorda
els anys passats: tants mestres coneguts, les reunions, les
coordinadores d'educació especial, les fopis i post-fopis, els
estudis, les entitats i institucions, les coordinacions amb diferents
serveis: el que equival al llenguatge fet sigles (CSMIJ, CDIAP,
CREDA, CRP, UEC, HDA, SAE, ELIC, ILEC, IME, USEE...)
Recorda
molta gent de la que ha après i per la que és el que és:
inspectors, equips directius, mestres i professors, centres
d'educació especial, instituts i escoles, departament i persones de
serveis territorials, famílies, nens i joves.
Recorda
els companys, tots els que han passat: psicopedagogues, practicums,
treballadores socials, substituts, logopedes.... amb els que ha
compartit moltes hores en la tasca educativa del dia a dia.
I
recorda també: escarabats i canvis de local.
Be,
no vol cansar al personal, això ha de ser una cosa ràpida:
segurament la gent té més ganes que ella de xerrar.
I
en aquests moments, també pensa en l'educació i en la pedagogia;
ella, que com a pedagoga ha perdut una mica la identitat. Això de
treballar en un EAP et fa ser molt polivalent: des de formadora a
administrativa d'informes; des de "portadora de recursos"
(entre cometes) a signant de beques; des de col·laboradora dels
centres i les famílies a pintora i carrega-caixes; ai, senyor! On
para la pedagogia !!...
Malgrat
tot, està satisfeta: ha après de totes les situacions i de tothom i
espera que la gent que continua i la que vindrà (amb interrogants,
si és que en vénen més...) pugui dir el mateix en la seva fase
final.
I
ara, és un moment especial, molt especial. Fa temps que hi pensa i
que, tot i esperar-ho, li fa una mica de basarda, perquè el record
també se'n va cap als que ja no hi són: cap al company que li
agradava volar i la mare que va marxar: persones
que li agradaria veure assegudes aquí al davant. Ha
après tant de tots!
Mireu,
la vida és un continuu aprenentatge, les feines són canviants, els
temps milloren, o potser no tant, la professionalitat es va exercint
i formant però el que queda al final, són les persones, és la
relació de col·laboració i amistat amb tècnics, direccions,
famílies, infants i companys.
I
la vida passa, com un sospir. I ara, ha arribat fins aquí per tirar
endavant: no li agrada aquell comentari que es fa: "ara
encetaràs una nova etapa"; ella pensa que no hi ha talls, que
tot el bagatge acumulat continua el seu camí,...
Però
que fa??, la gent la continua mirant.... a veure si ha transformat
els pensaments en paraules??
I
es diu a si mateixa: noia, has de començar i acabar!!
Només
et queda per dir
Bé,
me'n vaig, ja era hora, oi??!! Gràcies a tots i a totes per ser
aquí, per acompanyar-me tots aquests anys.
Perdoneu
tots i totes, per aquelles coses meves que us hagin molestat
No.
no!!!. No m'abraceu, ni m'aplaudiu; tant sols brindeu amb mi.
A
reveure, per sempre!!! I molta sort!!!
