27 de desembre 2014

Autoinculpació

Be, ja estic imputada. Més ben dit, m'he anat a imputar jo mateixa! Al jutjat de guàrdia de Badalona, aquest matí. He pensat que si era un delicte ser voluntària, col·laborar posant taules i cadires i urnes i facilitant que la gent pogués votar, que si és un delicte exercir el dret democràtic d'expressar la teva opinió i plasmar-la en un vot, doncs, si, sóc una delinqüent!
M'he recordat, ves per on, que, de fet, fa anys que sóc delinqüent. Vaig passar pel "cuartelillo" a rel de l'organització de la Marxa de la Llibertat. Llavors, jo conduïa el meu vell R5 blau pel carrer d'en Prim i amb altres dos companys "embrutàvem" les parets d'aquella tant polida Badalona enganxant cartells de la Marxa amb un escrit pacifista d'en Xirinachs. Ja veus, per combregar amb la No-violència!
També he recordat la campanya de la Llibertat d'Expressió a rel dels fets de La Torna i les reunions clandestines, quan parlar més de dues persones ja era una multitud i estava penat per "la llei": la mateixa llei que ens ha fet delinqüents ara a dos milions i mig de persones!
Ah! i les corregudes pel carrer Sant Anastasi amb la porra dels grisos a sobre el cap del meu germà, i els mateixos grisos entrant a cavall a la Universitat i galopant per la Diagonal exhibint la seva llei. I tants i tants actes delinqüents que hem fet, com si no haguéssim entès mai "LA LLei"; mira que ens costa i som tossuts!
Amb aquesta imputació, no crec que passi res, i em sap greu. Ja no aniré a la policia a dormir en un catre de pedra per respondre unes preguntes en "castellano señorita" a les tres de la matinada; ja no estaré en aquella cel·la del "cuartelillo" (ja no existeix) i el pobre carceller no em recordarà que coneix un cosí meu, ni aniré a les sales del Palau de Justícia a l'Arc de Triomf on ens va venir a esperar el Sr. Pelegrí (gràcies!) i l'Arcadi Oliveres (ells també delinqüents!). Ni, al sortir-ne, amb en Quico, ens tornarem a enganxar en una Mani! 
Recordo però, la gent que ha lluitat, la gent que ha estat empresonada i maltractada per "Llei" i els dono les gràcies: als objectors, als practicants de la No-violència, als defensors de les llibertats dels pobles, als independentistes, a tantes i tantes persones, associacions, entitats i gent anònima que amb el seu coratge ha anat guanyant terreny a la llibertat i a la dignitat de tots i totes.
UUUAAAUU!!! sembla que m'han sortint les paraules pels descosits!

Tingueu per segur que ens continuarem auto inculpant fins a aconseguir el que és de llei.

Coves de Collbató


Si no heu visitat mai les coves de Collbató o cova de Salnitre, és una activitat molt recomanable. La cova deu el seu nom als ratpenats. Si, si, als ratpenats que la van ocupar durant molts anys i van anar deixant els seus excrements que es van anar solidificant fins a formar el salnitre. El salnitre va ser extret de la cova gràcies a la descoberta d'uns monjos del monestir que  en van aprofitar les seves propietats per a conservació d'aliments i d'altres usos.
Un cop deixeu el cotxe a l'aparcament davant del poble de Collbató, enfileu un tram carretera i un altra d'escales fins l'entrada de la cova. Cal fer la visita amb les explicacions d'un guia que us ensenyarà la sala de la catedral, l'elefant, el queixal, la palmera, el bandoler que hi va fer estada a la guerra del francès, l'orgue i fins i tot la mateixa moreneta i us farà viure les anècdotes de les entranyes de la terra; l'interior d'aquesta muntanya tant nostre de Montserrat

22 de desembre 2014

Paisatge de Nadal

PAISATGE DE NADAL 2014


El meu paisatge de Nadal
és fet de records d'infantesa
de molsa, de suro i pessebre,
de paper blau i i caganer maldestre,
de nevada i carrers blancs,
de conte i màgiques il·lusions.


 


 
El meu paisatge de Nadal
és fet de records de joventut,
de galzeran, de grèvol i vesc,
de caminades i muntanya santa,
de torrons, neules i capó,
d'espelmes enceses i olor d'encens





El meu paisatge de Nadal
és fet de records de maduresa,
de cantades nadalenques,
de llums de colors i carrers engalanats,
de carreteres nevades i de reis
passejant per les muntanyes.




 
El meu paisatge de Nadal
inicia els records de vellesa,
de solitud immensa,
de memòries de temps passats,
de nadales i poemes,
de lluna i estels i capvespre.





El meu paisatge de Nadal
el vull vostre
per iniciar i compartir
una esperança:
la construcció d'un nou país
que, en pau, serà nostre.











Núria Comas Fornaguera. Nadal 2014