Del Conte:
Silenci, d'Edgar Allan Poe
Sac de gemecs, sac de cançons, poemes al sac, el sac de contes, converses al sac, l'home del sac, sacs, saques i saquets.......... QUIN SAC!!!!
dijous, 23 d’agost de 2018
Nenúfars
dimarts, 21 d’agost de 2018
Marcòlic
MARCÒLIC
(Lilium pyrenaicum)
Montardo, Vall d’Aran 2017 |
En plena
promoció del ‘Sayonara
Sushi’ em vaig
creuar a Catalunya Ràdio amb un bon amic, n’Adrià
Bas. Duia una
caixa. En broma li vaig demanar si ell també estava promocionant un
llibre, i em va respondre que, de fet, sí, tot i que no era seu,
sinó d’una amiga, la Marina
Martori. Va obrir
la caixa i dins hi va aparèixer una dona nua, mig enterrada sota la
sorra. Semblava morta, i no se li veien les mans. El blanc del títol,
‘Dones salvatges’, destacava sobre la sorra negra, i dues taques
de color violeta servien de llençol per acollir respectivament el
nom l’autora i l’editorial (Marcòlic), completant així aquell
complex quadrat femení format per: una foto, una autora, un títol i
un color. Tot plegat inquietant, i a la vegada seductor.
Dones salvatges, Marina Martori Editorial
Marcòlic
diumenge, 19 d’agost de 2018
Espot i Sant Maurici
He gaudit del camí de baixada tot i la xafogor que cada vegada es fa més forta a mesura que vas descendint. Aigua, cascades i flors i moltes papallones i literalment quatre poca pena caminant.
He remuntat amb jeep fins l'Estany Negre i el Refugi Josep M. Blanch i he baixat amb jeep tot el trajecte. He fet, doncs, totes les combinacions possibles de jeep!
He tornat a admirar aquests paratges, ben conservats gràcies al Parc Natural i al respecte de la gent. De fet, tenim llocs ben bonics per veure i viure i penses que, de vegades, no cal anar gaire lluny per passar uns dies de pau i tranquil·litat.
També m'he mogut per Super Espot, les pistes d'esquí tancades a l'estiu i on es poden recórrer camins planers, que no tot s'acaba pujant als cims; agraeixes el poder llegir i estirar-te a l'herba i badar i mirar el cel i anar caminant sense cap objectiu, només per plaer i per gust i amb comunió amb la natura.
Vaig començar l'estiu a la Vall occitana d'Ustou, pràcticament per darrere d'aquestes muntanyes i l'acabo a la Vall de Sant Maurici, en terres catalanes. I amb la retrobada de les dues vessants del Pirineu al Port de Salau, començo a pensar ja en l'estiu vinent.
divendres, 17 d’agost de 2018
dimecres, 15 d’agost de 2018
Sant Jaume de Frontanyà
Camins seguits amb unes velles xiruques, coneixença d'un món que se'ns va fer molt proper durant uns quants estius.
El Cingle |
El Cingle |
Faig i Branca |
Gorg de Terradellas |
Ara, el poble està arreglat. Hi ha la carretera des de Borredà i des de La Pobla de Lillet des de fa anys, fanals de llum elèctrica, bancs de fusta per reposar, cases conservades. Cases tancades. No hi ha ningú a la Fonda, ni la Carmeta i el Miquel ni la Maria i el Ferran, ja s'han jubilat els de Cal Marxandó, el Ramon i la Maria. Han desaparegut algunes cases que devien amenaçar ruïna, entre elles la de la "Capitana"; no hi ha l'arbre immens a la plaça, ni la Florentina vigilant la font, tot i que reposa al cementiri de Sant Jaume, no hi ha gent a les escales ni a la plaça. Queden, però, els de Casablanca que t'acullen com si fossis de la família. Queden cases habitades fora del poble: a Cal Vicenç, a Tubau, a Terradellas, a Les Planes, a Lloberes, al Molí del Quirze. Cal Frontanyà —on hi vaig conèixer encara gent i després fou casa de colònies— està tancat; ni tant sols he vist les colònies dels Oms.
Tubau |
He voltat camins, els he tornat a trobar i recórrer: una passejada cap a la Font de la Mansana, cap als Oms explorant l'antiga drecera tot passant per Cal Berlinga i Cal Jan; cap a Frontanyà per la pista i pel camí del cingle. He pujat al Coll de Creu Melosa i a Faig i Branca i al Puig Lluent i als Rasos de Tubau, m'he banyat al gorg del Matxo i, sobretot, al gorg de Terradellas, he anat fins a Lloberes de Dalt i de Baix, fins al Cintet i el Prat. He vist com ha quedat d'enrunat Can Picanyes i no he acabat d'arribar a Can Cortines. I he reposat i llegit a l'esplanada de la Creu del Cingle acompanyada per unes quantes vaques. De fet, he trobat vaques per tot arreu i boscos, tots conservats, fins allà on arriba la vista. Per davant de Santa Eugènia, o Santa Euginia com diuen los de Sant Jaume, ja hi passa la carretera asfaltada.
Montgrony |
M'ha faltat anar fins a Sant Romà de la Clusa i fins a Sant Julià de Cosp o acostar-me a Currubí. Ho deixo per a la propera vegada.
I ara, així com abans no es podia, es pot anar a fer una cervesa a Borredà i un granissat a La Pobla de Lillet on us recomano la visita a l'exposició sobre Eusebi Güell i la volta pels jardins Artigas; he visitat Sant Quirze de Pedret i m'he arribat fins a Montgrony, records també d'infantesa quan s'havia de pujar a peu o amb un ase.
Sant Quirze de Pedret |
Casablanca |
M'ha agradat tornar a passar quinze dies a Sant Jaume.
M'ha agradat tornar-me a calçar les velles xiruques i recordar antigues cançons a flor de llavi.
M'han quedat ganes de tornar a Sant Jaume!
dimarts, 14 d’agost de 2018
Festival de Música Antiga dels Pirineus
Engolasters |
El Miracle |
L'estiu és temps de festivals, concentrats, la majoria d'ells, a Barcelona i a la costa. Però des de fa vuit anys, hi ha una aposta decidida per a que en d'altres indrets també es pugui gaudir de la bona música. El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) acompleix aquest requisit, bona música i bons músics, i té, a més a més, un plus extraordinari que el fa especialment atractiu: el paisatge i l'entorn on es desenvolupa cada concert.
Sant Vicenç d'Obiols |
Des de fa set anys que puc seguir el festival en diferents indrets, alguns eren ben coneguts i d'altres han significat un agradable i interessant descobriment, com el d'aquest any a Sant Vicenç d'Obiols, una església visigotico-romànica a la confluència entre Gironella, Casserres i Avià. Des d'Avià hi porta una pista que s'ha de conèixer; sort que, en veure la furgoneta de l'organització, la vaig poder seguir i m'hi van conduir. Una església voltada de bosc i camps de conreu, al ponent de la tarda quan el sol toca el campanar, en un lloc tranquil i fora del brogit de la carretera que baixa de Berga cap a Gironella.
El Quartet Teixidor, quartet de corda resident de l'Auditori Enric Granados de Lleida, ens va oferir un concert amb obres del repertori de corda de grans compositors com Mozart i Haydn; va ser un equilibri perfecte dels dos autors tocats amb mestria i sentit musical. En acabar, coca artesana i un vi bo.
Esterri d'Àneu |
Els concerts estaven plens i tothom en va sortir satisfet.
Cada temporada intento assistir a algun concert segons on em trobi aquell estiu: La Seu d'Urgell (Església de Sant Domènec o Castellciutat); admirant els retaules de Sant Llorenç de Morunys o del Santuari del Miracle; pujant a ermites, fins fa poc oblidades, com la de Ceuró al Solsonès; caminant fins el llac d'Engolasters a Andorra en un magnífic concert de la coral Cantiga; donant una volta per pobles com La Pobla de Segur o Torre de Cabdella,...
Ceuró |
Sant Llorenç de Morunys |
Crec que als pobles i racons del Pirineu i pre-Pirineu fan falta més iniciatives com aquesta, m'atreviria a dir tant a l'estiu com la resta de l'any, que poguessin donar una empenta cultural i musical no només als estiuejants si no, sobretot, als seus habitants.
Valdria la pena que es dónes més importància a la música, la seva interpretació i el seu estudi, a partir de concerts, per part dels mitjans audiovisuals i a l'escola.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)