Sant Jaume de Frontanyà

S'ha guanyat la fama per ser, durant molt de temps, el poble més petit de Catalunya. Sembla que li ha passat al davant Gisclareny, tot i que, qui hi ha anat aquest mes de juliol, no ho diria pas. 

Sant Jaume de Frontanyà significa la infantesa, les colònies, la descoberta d'uns dies de muntanya en un paratge bell i tranquil. Significa la muntanya, els bolets, els avellaners, els gorgs, els jocs i les xerrades a les escales de l'església.

Poble petit d'unes quantes cases al voltant de l'imponent església romànica, arrecerat als peus del cingle, amb boscos que es perden en l'horitzó.

Camins seguits amb unes velles xiruques, coneixença d'un món que se'ns va fer molt proper durant uns quants estius.

El Cingle

El Cingle

He retornat a Sant Jaume, m'ho devia i ho devia als de casa, ho devia a aquell món i a aquella època en que encara s'hi havia d'anar a peu, o amb el matxo d'en Miquel, o amb el jeep del Juan de Borredà; un món fet de pastissos elaborats per la Carmeta a la llum del "carburo"; de fer anar unes barques fetes d'escorça per la bassa vigilada tothora per la Florentina; de jugar a "manos" amb el Sacha, que estava amb el Xirinachs, i amb la única nena del poble, la Maria Rosa; de conèixer la gent de Currubí als que se'ls morí un fill petit; de veure, des de la plaça, allà lluny, la polseguera d'un cotxe: "Un cotxe!". D'acomiadar la darrera mestra amb el seu fill, l'Andreu i d'anar a veure la Maria de Cal Berlinga. Un món amb les cases habitades, amb la font que rajava i escoltant les anècdotes de la Florentina als peus de la porta de l'església.

Faig i Branca

Gorg de Terradellas

Ara, el poble està arreglat. Hi ha la carretera des de Borredà i des de La Pobla de Lillet des de fa anys, fanals de llum elèctrica, bancs de fusta per reposar, cases conservades. Cases tancades. No hi ha ningú a la Fonda, ni la Carmeta i el Miquel ni la Maria i el Ferran, ja s'han jubilat els de Cal Marxandó, el Ramon i la Maria. Han desaparegut algunes cases que devien amenaçar ruïna, entre elles la de la "Capitana"; no hi ha l'arbre immens a la plaça, ni la Florentina vigilant la font, tot i que reposa al cementiri de Sant Jaume, no hi ha gent a les escales ni a la plaça. Queden, però, els de Casablanca que t'acullen com si fossis de la família. Queden cases habitades fora del poble: a Cal Vicenç, a Tubau, a Terradellas, a Les Planes, a Lloberes, al Molí del Quirze. Cal Frontanyà —on hi vaig conèixer encara gent i després fou casa de colònies— està tancat; ni tant sols he vist les colònies dels Oms.

Tubau

Malgrat tot, m'he retrobat "amb el meu Sant Jaume".

He voltat camins, els he tornat a trobar i recórrer: una passejada cap a la Font de la Mansana, cap als Oms explorant l'antiga drecera tot passant per Cal Berlinga i Cal Jan; cap a Frontanyà per la pista i pel camí del cingle. He pujat al Coll de Creu Melosa i a Faig i Branca i al Puig Lluent i als Rasos de Tubau, m'he banyat al gorg del Matxo i, sobretot, al gorg de Terradellas, he anat fins a Lloberes de Dalt i de Baix, fins al Cintet i el Prat. He vist com ha quedat d'enrunat Can Picanyes i no he acabat d'arribar a Can Cortines. I he reposat i llegit a l'esplanada de la Creu del Cingle acompanyada per unes quantes vaques. De fet, he trobat vaques per tot arreu i boscos, tots conservats, fins allà on arriba la vista. Per davant de Santa Eugènia, o Santa Euginia com diuen los de Sant Jaume, ja hi passa la carretera asfaltada.

Montgrony

M'ha faltat anar fins a Sant Romà de la Clusa i fins a Sant Julià de Cosp o acostar-me a Currubí. Ho deixo per a la propera vegada.

I ara, així com abans no es podia, es pot anar a fer una cervesa a Borredà i un granissat a La Pobla de Lillet on us recomano la visita a l'exposició sobre Eusebi Güell i la volta pels jardins Artigas; he visitat Sant Quirze de Pedret i m'he arribat fins a Montgrony, records també d'infantesa quan s'havia de pujar a peu o amb un ase.

Sant Quirze de Pedret

No he vist gaires excursionistes, unes noies que anaven cap a Sant Romà de La Clusa i una parella dalt del Cingle el dia de la Festa Major.

El dia de la Festa Major, festa grossa i gran sorpresa. Ha aparegut gent de tot arreu, com per art d'encantament, famílies senceres amb nens que han pogut banyar-se amb escuma al mig de poble i saltar en aquests jocs inflables; diables i focs a la nit i havaneres en un poble de muntanya. Amb l'ofici i el cant dels goigs a l'església més de la meitat buida.

He estat molt ben acollida a Casablanca, amb la Teresa i el Manel, més de quaranta anys de professionalitat i bon fer. Bona cuina i millor tracte.

Casablanca

M'ha agradat tornar a passar quinze dies a Sant Jaume.

M'ha agradat tornar-me a calçar les velles xiruques i recordar antigues cançons a flor de llavi.

M'han quedat ganes de tornar a Sant Jaume!