31ena Pujada al Port de Salau

I ja en són 31! 31 anys de la Pujada al Port de Salau. Una idea posada a la pràctica per l'Enric Garriga Trullolls i el Jordi Carrera. Totes les coses necessiten una gent entregada, amb generositat i creient en allò que volen tirar endavant. Unes persones que no esperen gaire res a canvi, però que amb la seva il·lusió, amb el seu treball i amb la seva constància aconsegueixen que aquella idea primària esdevingui una fita al llarg dels temps. L'Enric Garriga ja no és entre nosaltres, malauradament, però si, any rere any, en Jordi Carrera, esperit de la festa d'agermanament d'occitans i catalans. No sé si, quan ho van començar a organitzar, pensaven en 31 anys pel davant. Però aquí estem. Anem pujant un any sí i l'altra també, des d'Occitània i des de Catalunya, amb el vi i el formatge com a elements identitaris i de germanor.

Un port de muntanya: "un pas de muntanya, una depressió orogràfica en una línia de cims, un lloc de pas entre dos vessants d'una carena muntanyenca. En els ports, el vent se sol encaixar i sol ser particularment fort, la qual cosa causa un descens d'altitud en les bandes de vegetació. Per aquesta causa resulten abundants en pastures, la qual cosa els fa especialment adequats per a la ramaderia, especialment si es practica alguna manera de transhumància". Aquesta és la definició segons la Viquipèdia. 

Un lloc de trobada i retrobada, de confluència de cultures germanes i de llengües, d'objectius, de fites posades en un futur, de gaudi, de música i danses i cants. Un pas per compartir esperances en un futur millor. Un port per reivindicar els drets dels pobles i de les persones que els habiten. Un lloc de joia. Un lloc per demanar, any rere any, el reconeixement de Catalunya i Occitània, amb la participació d'Andorra i la Vall d'Aran.

I sí, hem tornat a pujar al Port altra vegada. I hem recordat els que han pujat les trenta vegades anteriors o moltes d'elles i ens hem confabulat per a que n'hi hagi trenta-una vegades més, comptant amb les generacions posteriors que, segur, aniran pujant.

Els actes de la Pujada comencen la vigília, a Esterri d'Àneu, amb una visita al poble, la visualització d'una pel·lícula occitana i, aquest any, la recordança, en un muntatge fotogràfic, dels quanta anys del CAOC, entitat organitzadora de la Pujada durant tots aquests anys. El fi de festa, unes danses a la plaça d'Esterrri, amb els vilatans i els forans, tots ells gaudint de l'estiu.

Al matí del primer diumenge d'agost, en ple sol, amb pluja o amb boira, ja sigui amb jeeps o a peu, es salven els quasi sis-cents metres de desnivell fins al Port. Un cop arribats, s'hissen les banderes catalana i occitana, es toca música tradicional i es dansa i es fan parlaments. Aquesta vegada per part de la Presidenta del CAOC de Catalunya, de la presidenta del CAOC a Occitània, de l'alcaldessa d'Isil, del director del Parc de l'Alt Pirineu, d'un membre de l'ANC, de la representant de la Taula d'Aran i d'altres autoritats d'ambdós costats del port.
Ha fet una bona solellada però s'ha dansat a gust en una temperatura excel·lent!
S'ha compartit el vi català i el formatge occità. (No sé com s'ho fan, però sempre n'hi ha per a tothom!). S'ha dinat i s'ha pujat fins al cim proper per a desplegar pancartes i llaços compartits per tothom. S'ha fet la tradicional foto de grup, cada any nombrosa. S'ha cantat l'Hora dels Adéus i l'Estaca, l'himne occità (Se canto) i el català (Els Segadors) i s'ha somrigut i s'ha mirat de cara l'esdevenidor: el del CAOC, el de Catalunya, el d'Occitània, el de la Vall d'Aran, el dels presos polítics i el de cadascú de nosaltres (els que hi som, els que no han pogut ser-hi, els que haurien volgut venir).
Crec que continuarem pujant al Port de Salau, cada any, encara que no tinguem res per reivindicar; esperem que un dia, no massa llunyà, tinguem una fita per celebrar tant des de Catalunya com des d'Occitània, igual des dels Països Catalans. I tal com es preveu aquest proper mes d'octubre amb la signatura del gran Parc dels Pirineus entre Catalunya, Occitània i Andorra, siguem tres nacions agermanades al voltant dels Pirineus!
Us convidem, doncs, a tots, a assistir a la 32ena Pujada al Port de Salau, en un acte d'agermanament entre els pobles , d'aspiracions de país, de retrobament amb les cultures germanes, amb els drets dels pobles i de totes i tots de cadascun de nosaltres.
Fins el 2019, doncs!