Un any més he participat a la Caminada Popular de Gósol. S'organitza, com cada estiu, el tercer diumenge de juliol. Aquesta ha sigut la 31ena caminada que s'ha fet, encara que no he assistit pas a totes,eh!
El recorregut acostuma a ser assequible a tothom, sempre per l'entorn de la vall de Gósol. Això et permet conèixer els voltants del poble, enclavat a un extrem del Berguedà, tenint per veïns l'Alt Urgell i els pobles propers de Josa del Cadí i Tuixent.
Les cases arrecerades al voltant de l'església i la gent al voltant del seu mossèn, mossèn Ramon Anglerill. El poble està dominat pel castell en runes d'on voleia sempre la senyera, estendard que ens recorda d'altres d'èpoques i altres situacions, quan el coll de Josa era terra de pas de soldats, vilatans i fins i tot càtars.
Aquest any, l'itinerari ha estat francament magnífic, com cada any i l'organització excelsa.
Després de la tallada de cinta, a les vuit en punt del matí, que marca el tret de sortida pels caminadors arremolinats a la plaça —avui sense cotxes—, s'ha fet via cap al Molí de Gósol on es troba el primer control; un plàtan i aigua et recupera dels inicis i dóna energia pels quilòmetres que encara falten. El camí és planer fins a Torrensenta i d'aquí puja cap al Coll de Gósol on s'esmorza un pa amb tomàquet amb botifarra acompanyats per la música de tres acordionistes del Pirineu. Una forta pujada ens porta a la fita dels deu quilometres, dalt del pla, amb el Pedraforca vigilant les nostres passes, en un dia calorós de juliol.
Comencem la davallada, llarga i força pendent, per arribar, ja amb un sol que crema, a Sorribes del Berguedà, on ens refresquem amb l'aigua d'un safareig i amb un préssec deliciós.
Ens queda l'últim esforç, la darrera pujada de retorn a Gósol. Què ho fa que els últims metres sempre se'ns fan més llargs? Mentalment, desitgem una clara amb tot el nostre anhel i tota la boca assedegada d'un líquid refrescant.
La satisfacció d'arribar a la plaça i entregar el cartró de l'itinerari degudament segellat als controls és immensa! Rebem un record de la diada i ens emprovem samarretes que fan al·lusió a la caminada i anem ràpid cap al bar per fer aquella clara somniada i desitjada amb tanta força. En total han estat disset quilòmetres assolellats, amb un desnivell acumulat d'uns sis-cents metres, que ens han fet gaudir de la muntanya i d'un bon diumenge.
La gent va arribant en grups o en parelles, sol o sola —sempre ha estat molt nombrosa la caminada!— i va desfilant cap a casa o cap a dinar.
Esperem que l'any vinent puguem encara tornar-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada