Festival de Música Antiga dels Pirineus

Engolasters

El Miracle

L'estiu és temps de festivals, concentrats, la majoria d'ells, a Barcelona  i a la costa. Però des de fa vuit anys, hi ha una aposta decidida per a que en d'altres indrets també es pugui gaudir de la bona música. El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) acompleix aquest requisit, bona música i bons músics, i té, a més a més, un plus extraordinari que el fa especialment atractiu: el paisatge i l'entorn on es desenvolupa cada concert.

Sant Vicenç d'Obiols

Des de fa set anys que puc seguir el festival en diferents indrets, alguns eren ben coneguts i d'altres han significat un agradable i interessant descobriment, com el d'aquest any a Sant Vicenç d'Obiols, una església visigotico-romànica a la confluència  entre Gironella, Casserres i Avià. Des d'Avià hi porta una pista que s'ha de conèixer; sort que, en veure la furgoneta de l'organització, la vaig poder seguir i m'hi van conduir. Una església voltada de bosc i camps de conreu, al ponent de la tarda quan el sol toca el campanar, en un lloc tranquil i fora del brogit de la carretera que baixa de Berga cap a Gironella.

A molts concerts s'hi organitza una visita guiada o una explicació informativa i històrica del lloc. A Sant Vicenç vam poder escoltar la història de la construcció de l'església i vam poder saber alguna cosa més d'aquest país que té tantes coses per conèixer.

El Quartet Teixidor, quartet de corda resident de l'Auditori Enric Granados de Lleida, ens va oferir un concert amb obres del repertori de corda de grans compositors com Mozart i Haydn; va ser un equilibri perfecte dels dos autors tocats amb mestria i sentit musical. En acabar, coca artesana i un vi bo.

Esterri d'Àneu

L'altra concert d'aquesta temporada em va portar a l'església d'Esterri d'Àneu, ja més coneguda, amb el grup Tasto Solo que féu un concert exquisit. El clavisambalum de martells, l'arpa renaixentista i l'organetto, perfectament coordinats i dirigits per Guillermo Pérez, ens van oferir melodies del renaixement (1500-1550), d'autors com: Robert Cooper, Hugh Aston, Tomas Preston, Henry VIII i peces anònimes. Va ser una sort ser allà en aquell moment.

Tots dos conjunts es destaquen com a grups que complementen el seu treball orquestral i pedagògic amb l'estudi i aprofundiment de partitures desconegudes tot interpretant-les i donant-les a conèixer. Els seus membres, nois i noies joves i amb una gran professionalitat, ens fan pensar que la cultura musical continuarà persistint en tan bones mans tot i que es mereixerien més ajudes i suport per part d'institucions i de tots nosaltres.

Els concerts estaven plens i tothom en va sortir satisfet.

Cada temporada intento assistir a algun concert segons on em trobi aquell estiu: La Seu d'Urgell (Església de Sant Domènec o Castellciutat); admirant els retaules de Sant Llorenç de Morunys o del Santuari del Miracle; pujant a ermites, fins fa poc oblidades, com la de Ceuró al Solsonès; caminant fins el llac d'Engolasters a Andorra en un magnífic concert de la coral Cantiga; donant una volta per pobles com La Pobla de Segur o Torre de Cabdella,...

Ceuró

Sant Llorenç de Morunys

Crec que als pobles i racons del Pirineu i pre-Pirineu fan falta més iniciatives com aquesta, m'atreviria a dir tant a l'estiu com la resta de l'any, que poguessin donar una empenta cultural i musical no només als estiuejants si no, sobretot, als seus habitants.

Valdria la pena que es dónes més importància a la música, la seva interpretació i el seu estudi, a partir de concerts, per part dels mitjans audiovisuals i a l'escola.