SRI LANKA III

Ens han portat de safari. Sí, de safari! Un safari d'elefants amb ocells inclosos. Un paratge tranquil i relaxant i una manada que menjava i es passejava amb les seves cries al darrere.

Arrepleguen l'herba del terra, fan tirabuixons esclarint-la amb la trompa, que sembla que se'ls cargoli sobre ella mateixa, i se la fiquen a la boca. Un vegada i una altra. No els hem vist bevent, però ha valgut la pena admirar-los, conscients de la nostra presència però sense immutar-se. Només un s'ha sentit atacat quan els jeeps s'han acostat massa i ha arrencat a córrer per salvaguarda la cria: tots els jeeps han fet una corredissa enrere, sense que nosaltres, pobres turistes, sabéssim el què passava. Després, hem anat una estona en uns aiguamolls, amb els búfals banyant-se, i el cel color ataronjat.

El segon safari que hem fet no ha sigut tan màgic. quantitat de jeeps anant a l'encalç d'un pobre ós formiguer que feia més pena que gràcia, un lleopard que ulls privilegiats han vist, unes iguanes torrant-se al sol i uns mussols que no feien cas del brogit dels motors i continuaven dormint a les capçaleres dels arbres. Tot plegat una turistada! Semblava que fóssim nosaltres els que estiguéssim a l'abast de les feres. Us imagineu més de cinquanta jeeps intentant passar per un camí sorrenc, amb grosses roderes, per veure de cua d'ull un elefant? La perícia dels conductors per veure qui arriba primer i es situa al millor lloc per observar el que els ulls no poden veure si no és amb uns prismàtics i encara amb pràctica i paciència? Pobres animals! Els ocells ho tenen millor: volen i van on volen, paren o s'amaguen, es mantenen lluny de la mirada humana i quan descansen en les branques d'un arbre, tenen assegurat el camuflatge.

Talment podríem parlar de les balenes. Vaixells amunt i avall rastrejant un d'aquests mamífers, amb la consegüent marejada d'alguns de nosaltres. Sort que elles encara poden decidir on i quan surten de l'aigua!

El carrer a Sri Lanka és una experiència inoblidable. Tot és color i moviment! Els pobles viuen a la carretera. Les tendes d'espècies, d'objectes variats de plàstic, de menjar fet al moment, els autobusos carregats i els camions, els tu-tus colant-se entre ells, les cases amb el jardí l'hort a fora, moltes a mig fer, els fils de la corrent penjant dels pals, la vegetació verda i exuberant, els corbs baixant a les escombraries, les mares arrossegant els nens, els vells caminant a poc a poc,  el somriure de tots ells... Tot és vida!

El que ens ha captivat més, de llarg, són els nens i nenes vestits de blanc anant o tornant d'escola, jugant als patis i places i saludant a tothora.

Hem vist lames, dones recollint el te, vells tornant a casa. I els mercats! Tot un devessall de colors, de fruites i verdures: plàtans, pebrots, cocos verds i grocs, fruites de l'arbre del pa, fulles de bètel, ocres, mongetes tendres, jaques, patates, albergínies, cogombres...

Hem viatjat amb tren barrejats entre la gent que porta fardells i maletes i fan anar el mòbil com aquí, una mica autistes, tots plegats, davant la pantalla. Hem pujat al cim Little Adam's Peak on uns budes ens vigilen els passos i uns gossos ens guien i fan companyia. 

També ens hem arribat a la zona costanera del sud de l'illa, on hi fa més xafogor i hem fotografiat els pescadors en les seves típiques estaques de fusta pescant (val a dir que expressament posats per a les fotografies dels "guiris" que som). I hem visitat un poble mariner com Galle amb una fortalesa que és patrimoni de la humanitat, construïda el 1505 durant el domini colonial dels portuguesos.

Hem navegat en barca pel riu Madu Ganga, sota la pluja, gaudint de la calma i l'encant de la bellesa dels manglars.

I hem dit adéu a l'illa al mateix lloc on vam començar, a Negombo, enduent-nos amb nosaltres la vivència d'uns dies compartits amb un grup amb el que ens hem entès molt bé.

Ara queden els records, les fotografies, les imatges, els coneixements i les relacions forjades. cada viatge ens fa una mica més savis; una mica més humans.