Cavaller Sant Jordi 2018

—M'han dit que aquest any serà diferent.

—Ah, sí? I què vol dir diferent?

—Doncs, crec que no sortirà a salvar princeses.

—I doncs? I com s'ho farà la princesa? El drac tornarà a escopir flamarades! Cada any espera aquest dia per renovar el foc que l'abrasa.

—No sé, noi, tot canvia. Però, sembla, diuen, que aquest any té altra feina i altres llocs per anar.

—No fotis, tu! També marxarà, ara, aquest! No ens havia fallat mai! Portàvem així alguns segles! i on anirà?

—Doncs, no sé. Però diuen que se li ha girat feina al país veí. Sembla, diuen, ei!, diuen, eh! que hi ha més d'una princesa i algun príncep que estan engarjolats sense cap raó. I també diuen, ei!, que no ho dic jo, eh!, que n'hi ha que van sortir a donar un vol i no poden tornar.

—No ho acabo d'entendre. D'on no poden tornar, per què?

—Doncs, diuen, sembla que..., doncs, un dia... En fi, que van haver de marxar perquè hi havia uns dracs del país veí que no els volien. I això que els van votar, eh! Però, després d'aquells dies que van carregar espases i van repartir bastonades...

—Xsssstttt! Que et sentiran! Però al desembre la gent va sortir i va triar!

—Sí, però el drac, és a dir, els dracs —que ja n'hi ha més d'un!— no van estar d'acord amb el que va dir la població i, és clar, els prínceps i alguna princesa van marxar i d'altres..., doncs..., estan tancats entre reixes. I, és clar, el cavaller Sant Jordi, veient la situació, diu que passa de la llegenda, que, fins que no es normalitzi la situació, no es pot fer pas el mateix de sempre! i vet-ho aquí que se'n va a salvar prínceps i princeses pel món. Es posarà la capa groga.

—La capa groga? Ai! pobres de nosaltres! Que no sap que el groc és un color que ja no existeix? Però, si l'han fulminat! Si, fins i tot, han canviat els colors de l'ensenya del país veí perquè hi havia groc! i ara hi ha el negre! I els camps de blat sempre són verds, i el sol! Els nens i nenes de l'escola ja el pinten de color vermell perquè no troben pintura groga enlloc!

—Noi, no sé. Jo també ho trobo molt agosarat. I marxar pel món! però si només que surtis o tornis d'Andorra ja et paren! A mi, l'altra dia, no em van parar, però quan vaig arribar a l'entrada d'Oliana... plas!, una patrulla de verds em va fer obrir tot el cotxe preguntant-me si venia d'Andorra.

—I què els vas dir?

—Que sí que venia d'Andorra, però que ja podien buscar per sota el cotxe i tot que no portava cap infiltrat, ni tant sols cap peça de color groc! Fixa't que no fa ni quatre dies que m'he pintat el cotxe de vermell fort!

—M'has deixat ben preocupat amb això del cavaller Sant Jordi. No l'agafaran pas, oi? I amb la capa groga! 

—Oh! i diuen que no pararà fins a aconseguir que tornin els que estan més enllà d'Andorra i, fins i tot, els que estan tancats més enllà de l'Ebre!

—No podrà.

—De més verdes se n'han vist!

—Doncs, l'haurem d'ajudar!

—Sí, però com? No tenim armes, som pacífics, nosaltres!

—Farem una gran cadena que travessarà els Pirineus i saltarà l'Ebre. I cantarem allò de: groc és el color dels camps, al matí, quan surt el sol, al matí, quan surt el sol... I arribarem a Estremera i a Soto del Real i a Alcalá-Meco. A Suïssa i a Bèlgica, fins i tot a Alemanya. Farem pas al cavaller Sant Jordi! I quan ell arribi amb la capa groga encara no haurem parat de cantar, ni de somriure!

—Apa, doncs! Assagem! Lliures volem ser, e, e, Lliures volem ser, a vu,u,u,ui! Oh,oh, dins del meu cor, crec fermament, lliures volem ser, avui!

—Amb Sant Jordi ho aconseguirem: tots a casa! i ho celebrarem amb xampany, que fa unes bombolles grogues que fan somriure! I, si no és aquest any, serà el vinent, però, no defallirem!

I abraçats, caminen cap a l'Ebre i cap als Pirineus.