Hem estat uns quants dies al Perú. Terra de contrastos,de paisatges canviants, de cultures antigues. Gent pausada, de colors alegres i vius, de mirades perdudes en l'horitzó, de festes, de treball. Un país ric de recursos naturals; un país en construcció.
Hem visitat la costa del nord i del sud, els deserts, l'altiplà, les crestes muntanyoses, les dunes i la vegetació exuberant.
Hem conegut les cultures mil·lenàries: la chimú, la wari, la chavín, la mochica, la de Paracas i la de Nasca, la inca. I hem sabut del Señor de Sipán, dels primers i dels últims inques: Manco Cápac i Atahualpa. I hem vist també el que hagués pogut desenvolupar aquesta cultura si no haguéssin arribat els conquistadors -colonizadores- espanyols. Hem escoltat llegendes i fets històrics.
Hem sobrevolat les línies de Nasca i ens hem passejat pels passadissos de les runes del Machu-Pichu, hem buscat el cóndor en el Cañon del Colca i els llops marins a les Islas Ballestas. Hem pujat a més de 4000m sobre el nivell del mar i hem baixat arran de costa. Hem trepitjat pedres i sorra, hem vist rius i mar i hem navegat pel Titicaca.
Ens hem passejat per pobles i ciutats, per les places i els carrerons; hem comprat i hem rigut. Hem mastegat coca i l'hem retornada a la terra; hem construït "apachetas" personals i de grup. I ho hem fet intentant entendre, conèixer, escoltar, mirar i llegir els rostres de cada persona que hem trobat pel camí. I això ens ha fet més savis. Perquè la saviesa, el coneixement, radica en això: saber mirar, saber escoltar, poder entendre, poder compartir des de la pròpia cultura i la pròpia personalitat, la personalitat i la cultura de l'altre.
Hem anat en grup. Un grup que crec que ha entrat dins el país amb generositat i amb ganes de conèixer.
Hem gaudit d'estones tranquil·les entre nosaltres. Hem parlat i hem cantat i cadascú, des del respecte, ha pogut viure uns dies que recordarem sempre.
Hem estat 19 persones convivint durant 25 dies, pujant i baixant de l'autocar i trobant-nos en situacions que hem sabut "portar" molt bé, com la vaga de transportistes per l'intent del govern de privatitzar els llocs turístics i sagrats com el Machu-Pichu.
Hem estat 19 persones convivint durant 25 dies, pujant i baixant de l'autocar i trobant-nos en situacions que hem sabut "portar" molt bé, com la vaga de transportistes per l'intent del govern de privatitzar els llocs turístics i sagrats com el Machu-Pichu.
Núria, quines fotografies tan boniques. Estic contenta que hagis pogut trepitjar altres terres i escoltar i observar com dius tu, per poder entendre millor. Mentre reb una abraçada.
ResponEliminaNúria, que reportaje conciso y a la vez completo y bien ilustrado. Yo todavía no me he puesto manos a la obra pero no tardaré. Cuando tenga cosas que parezcan interesantes mandaré al grupo un pequeño ensayo pero nada tan bueno como el tuyo. Otra vez felicidades y hasta pronto online. Claude
ResponEliminaNuria m' ha encantat llegir el teu escrit del viatge a Perú tan ben acompanyat de les imatges. Aconsegueixes fer-me evocar multitud de moments I paissatges amb el teu relat. Tornaré a rellegir-lo sovint perquè forma part dels meus records del viatge. Moltes gràcies guapa! Ha estat un plaer descobrir aquest país tan ben acompanyada de tu I el grup.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGracias por compartir esta faceta tuya. Un buen resumen con tus impresiones y fotos. Ets una artista.
ResponEliminaEns ha vingut el record d'allò més bé que ho passàrem cantant al tornar de Taquile i tants altres moments que féren colla.
Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaNuria, quina "enveja cochina" que em fas. Sé pels meus fills que han estat que es una maravella cosa que tu em confirmes. M'agradaria molt anar a aquests llocs sobretot per la parla que pots entendre i gaudir me completament. 25 dies!.... Quina meravella! I queden els records, les fotos, les anècdotes...Per continuar alimentant el somni realitzat.Felicitats per gaudir de la teva "jubileta"
ResponElimina