14 de novembre 2015

PERÚ

Hem estat uns quants dies al Perú. Terra de contrastos,de paisatges canviants, de cultures antigues. Gent pausada, de colors alegres i vius, de mirades perdudes en l'horitzó, de festes, de treball. Un país ric de recursos naturals; un país en construcció.
Hem visitat la costa del nord i del sud, els deserts, l'altiplà, les crestes muntanyoses, les dunes i la vegetació exuberant.
Hem conegut les cultures mil·lenàries: la chimú, la wari, la chavín, la mochica, la de Paracas i la de Nasca, la inca. I hem sabut del Señor de Sipán, dels primers i dels últims inques: Manco Cápac i Atahualpa. I hem vist també el que hagués pogut desenvolupar aquesta cultura si no haguéssin arribat els conquistadors -colonizadores- espanyols. Hem escoltat llegendes i fets històrics.
Hem sobrevolat les línies de Nasca i ens hem passejat pels passadissos de les runes del Machu-Pichu, hem buscat el cóndor en el  Cañon del Colca i els llops marins a les Islas Ballestas. Hem pujat a més de 4000m sobre el nivell del mar i hem baixat arran de costa. Hem trepitjat pedres i sorra, hem vist rius i mar i hem navegat pel Titicaca.
Ens hem passejat per pobles i ciutats, per les places i els carrerons; hem comprat i hem rigut. Hem mastegat coca i l'hem retornada a la terra; hem construït "apachetas" personals i de grup. I ho hem fet intentant entendre, conèixer, escoltar, mirar i llegir els rostres de cada persona que hem trobat pel camí. I això ens ha fet més savis. Perquè la saviesa, el coneixement, radica en això: saber mirar, saber escoltar, poder entendre, poder compartir des de la pròpia cultura i la pròpia personalitat, la personalitat i la cultura de l'altre.
Hem anat en grup. Un grup que crec que ha entrat dins el país amb generositat i amb ganes de conèixer.
Hem gaudit d'estones tranquil·les entre nosaltres. Hem parlat i hem cantat i cadascú, des del respecte, ha pogut viure uns dies que recordarem sempre.
Hem estat 19 persones convivint durant 25 dies, pujant i baixant de l'autocar i trobant-nos en situacions que hem sabut "portar" molt bé, com la vaga de transportistes per l'intent del govern de privatitzar els llocs turístics i sagrats com el Machu-Pichu.  
Sincerament, ha estat un plaer fer un viatge com aquest.

7 comentaris:

  1. Núria, quines fotografies tan boniques. Estic contenta que hagis pogut trepitjar altres terres i escoltar i observar com dius tu, per poder entendre millor. Mentre reb una abraçada.

    ResponElimina
  2. Núria, que reportaje conciso y a la vez completo y bien ilustrado. Yo todavía no me he puesto manos a la obra pero no tardaré. Cuando tenga cosas que parezcan interesantes mandaré al grupo un pequeño ensayo pero nada tan bueno como el tuyo. Otra vez felicidades y hasta pronto online. Claude

    ResponElimina
  3. Nuria m' ha encantat llegir el teu escrit del viatge a Perú tan ben acompanyat de les imatges. Aconsegueixes fer-me evocar multitud de moments I paissatges amb el teu relat. Tornaré a rellegir-lo sovint perquè forma part dels meus records del viatge. Moltes gràcies guapa! Ha estat un plaer descobrir aquest país tan ben acompanyada de tu I el grup.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Gracias por compartir esta faceta tuya. Un buen resumen con tus impresiones y fotos. Ets una artista.
    Ens ha vingut el record d'allò més bé que ho passàrem cantant al tornar de Taquile i tants altres moments que féren colla.

    ResponElimina
  6. Nuria, quina "enveja cochina" que em fas. Sé pels meus fills que han estat que es una maravella cosa que tu em confirmes. M'agradaria molt anar a aquests llocs sobretot per la parla que pots entendre i gaudir me completament. 25 dies!.... Quina meravella! I queden els records, les fotos, les anècdotes...Per continuar alimentant el somni realitzat.Felicitats per gaudir de la teva "jubileta"

    ResponElimina