La Nit de Sant Joan una mica abans del solstici d'hivern quan la gent pensa més amb la neu i el Nadal.
Però està bé pensar en l'escalfor; l'escalfor d'una nit màgica, l'escalfor d'uns llums de colors i unes serpentines, dels espetecs i dels balls. L'escalfor d'un col·lectiu d'artistes que han posat en escena l'obra de Jaume Sisa que va estrenar Dagoll Dagom fa uns quants anys enrere.
L'escalfor d'unes persones entregades al servei de les persones i de la idea que, treballant en equip, cadascú amb la seva habilitat i capacitat, es poden arribar a enlairar espurnes d'amistat cap als núvols.
Em refereixo a l'obra que han estrenat el Grup Atra del centre de Salut Mental de Gràcia amb el suport de Jaume Sisa, Dagoll Dagom, Pilarín Bayés i Mont Plans, així com amb l'actor Oriol Genís i la seva filla, actriu, Júlia Genís. I la participació del Cor Canta i l'orquestra Follet Trapella en les peces musicals.
Ha estat un goig col·laborar en aquest projecte de teatre musical on tots hem donat el màxim de nosaltres mateixos.
La màgia de la nit se'ns ha encomanat a través dels nostres balls i les nostres cançons. Han estat moments de nervis, sí, i de moltes emocions. De molt de treball i de moltes ganes de passar-s'ho bé.
El teatre, el fet teatral, ja ho té això: fantasia i realitat es combinen; permet superar dificultats cosa que en d'altres àmbits és més difícil. Al teatre, ets un altra persona, t'identifiques amb un personatge, et dones, et transformes i arribes a descobrir habilitats amagades de tu mateix o mateixa. El teatre és de les millors activitats per a superar reptes, per arribar a ser un més de la colla. T'ofereix la possibilitat de saber escoltar, de poder expressar-se, d'aprendre a treballar en equip.
L'obra no és fàcil, han calgut molts assajos i tot un any de preparació, però la Nit de Sant Joan ha reviscut, s'ha fet present al teatre del Cercle Catòlic de Gràcia, s'ha fet present a les xarxes i a tot el barri.
Conduits per l'Òscar, que hi ha posat tota la fe i tota l'esperança, els Macaris, el Gran Jordiet, la Senyoreta González, els Marcianitos i el Bombero Juan, han donat vida a la nit més famosa de l'any conjuntament amb tots els intèrprets i el cos de ball.
La Júlia Genís, amb la seva veu càlida i la seva simpatia, ens ha fet ballar i ens ha fet menjar la coca amb tot el gust!
El Cor Canta hem assaborit tota la funció amb alguna llàgrima als ulls,
feliços d'haver-hi pogut participar. I el director n'ha quedat cofoi:
han estat molts esforços i molta dedicació, però ha valgut la pena.
El públic ha estat del tot entregat a la funció i ha facilitat l'actuació: l'alegria, l'acompanyament i el caliu de la sala han propiciat un gran èxit els dos dies que s'ha actuat.
Moltes gràcies a tothom per donar-me la possibilitat de poder-hi participar.
Estic segura que els focs d'aquest Sant Joan perduraran molt de temps en tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada