dissabte, 2 de novembre de 2019

Època de bolets

Apagallums
Peus de rata
Tardor és sinònim de bolets, tot i que en algunes contrades se'n trobin a la primavera i a l'estiu.
Aquest any però, pinta malament. Els bolets són delicats: ni massa calor ni massa fred; ni massa pluja ni massa sequera. Esperar el temps just.
S'han de cercar o caçar sense fer malbé el subsòl i pensant més en la propera temporada que en l'anyada present; o sigui, agafar-los no gaire petits, esperar que es facin i deixar-ne algun per a que es vagin reproduint.
Pet de llop
Fa temps que m'agrada anar a buscar bolets i n'he après a reconèixer  uns quants.
A Sant Jaume de Frontanyà, quan hi anàvem els estius, al mes d'agost, la Maria Rosa, l'única nena del poble, ens hi portava. Pujàvem al Cingle i ens ensenyava els marges on se'n podien fer. Crec que va ser tota una descoberta per a nosaltres, gent de ciutat. En vam conèixer alguns llavors, sobretot els rovellons i pinetells.
Gita de bruixa
Més tard, vam continuar amb aquesta fal·lera a Timoneda. Quin bé de Déu de bolets! Quina explosió de formes i colors i textures i aromes! Des de rovellons i pinetells a mares de rovelló, camagrocs pel camí de Palou, cames de perdiu, peus de rata, mataparents, farinera borda, carlets, llores i cuagres, apagallums i bolets de tinta, pets de llops —el primer que va conèixer la meva reneboda tota emocionada!—, trompetes, mollerics, gita de bruixa i fredolics i fins i tot ou de reig!
Mataparent
Rubiola
Vam comprar uns quants cistells i, quan anàvem a veure el Jaume, per aquest temps, gaudíem d'allò més recorrent marges i prats i buscant pels pins i pels roures i per les alzines. Vam començar a saber l'hàbitat de cada espècie i en trobàvem molts, forces de dolents i molts de bons! Carregava cistell i màquina de fotografiar i em vaig fer una bona col·lecció de diapositives. Amb algun curs de micologia a la UEC, alguna guia i les làmines, que encara tinc de la Societat de Micologia de Catalunya, he anat perfeccionant-ne el coneixement i valorant aquest petit producte que surt de terra.
Bolet de pi
Timoneda va ser la gran descoberta de la natura, de plantes i flors i de bolets. Els cuinàvem en aquella petita cuina que ens vam agençar i a la llar de foc: truita de camagrocs, sopa de fredolics i arròs amb llenegues i pebrasses a la graella que tant agradaven als de Puigpinós. I quan n'hi havia tants, assecar-los al sol o fer-ne conserva per l'hivern.
Rabassola
A Cal Julià, ja a Lavansa, vam seguir amb l'afició; màquina carregada al coll i cap al bosquet de darrera el Muntada així que hi arribàvem. De vegades ens havíem trobat amb una bona estora de fredolics que ens esperava.
En Jaume i el Manolo van fer l'agost un octubre anant-ne a buscar per darrere de Cal Soldat i baixant-los a vendre a La Seu.
Gírgola vermella
Hem conegut i corregut boscos i corriols empastifats dels colors dels bolets: marronosos, lilosos, blancs, rosats, vermells i grocs; en alguns hi hem vist passejar-s'hi les bavoses, en d'altres fer-hi estada els cucs, uns podrits ja per la pluja, d'altres ressecs pel sol, però sempre han estat objecte d'admiració.
Fredolic
Aquest any no n'hi ha gaires de bolets. I potser ja no hi anirem, que cada vegada costa més de pujar.
Pinetell
Ara, els veig a plaça però, quan se n'ha gaudit tant d'anar pel bosc, no és ben bé el mateix. Tot i així, en farem alguna menjada, que no ens en sabem estar i aquella flaire de pinassa ens tornarà per uns moments al bosc.
Us desitjo una bona temporada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada