La preparació d'un viatge

Preparar un viatge sempre té un no sé què de nerviosisme, d'expectativa, d'il·lusió i també, per què no, de mandra. Ens acosta al fet desconegut, a la sorpresa i als qüestionaments de què esdevindrà durant el recorregut, qui coneixerem, com sabrem respondre a les situacions que es creïn...

La primera gran gesta ja és decidir el viatge a fer, sobretot, quan en tens una llista que t'agradaria anar fent: podré fer-ho tot?, per quin començo?, què tinc ganes de fer, veritablement?, quin em pot aportar més coses a hores d'ara? Després, a la pràctica, et mires els dies que dura, l'itinerari i activitats a fer i, no ens enganyem, el preu confrontat amb la realitat del nostre pressupost. I l'altra tema important també és la companyia, sobretot per a les que no en tenim una de fixa.

Et mires prospectes, fas comparacions entre diferents agències de viatge si has decidit fer-ho a través d'agència, et fas quadres de doble entrada amb els diferents itineraris, despeses, cobertures i pensions completes o no. Vas a alguna agència a parlar-ho presencialment, ho comentes algunes vegades amb les persones que vas i... finalment ve el moment de la decisió!

Ja tenim el viatge escollit!, però el tema no s'acaba aquí; comença! Et preguntes si la deus haver encertat, et planteges els potser, tot i que parlant amb companys de viatge cada vegada et sents més segura. Et marques al calendari els dies que seràs fora i comences a pensar amb la maleta. Ah, la maleta! Tot un tema, la maleta! Primer de tot, quina maleta?, la més portable?, la que no hagi d'embarcar? (en el supòsit d'haver d'agafar un avió), la que m'hi càpiga més cosa? (molt carregada, no?), o la que m'obligui a restringir peces de roba?

I ara, la roba. Farà fred, farà calor?, tindré fred, tindré calor? (encara que no ho sembli són dues coses diferents!). Hauré d'agafar alguna peça de "mudar" per si la gent va molt arreglada per anar a sopar? (la teva referència en aquests viatges és pensar sempre com van els altres), roba més esportiva?, tres jerseis, dues samarretes, texans?, i sabates. Ai, senyor!, quines sabates?: per pluja, per si fa fred, per si fa calor? Tot plegat tot un art fins i tot abans de fer-la, la maleta. Perquè en el moment de muntar-la: treus, poses, tornes a treure, tornes a posar, la doblegues, l'enrotlles, la planxes ben plana, la fiques a sobre o a sota. Ocupa una part important de la preparació del viatge, la roba.

I el que no és roba? M'enduc la navalla per si de cas?, una llanterna?, el llibre?, com faig el necesser (el necessari que diu el meu germà), raspall?, mitjons més fins o més gruixuts? Carregadors, avui en dia tot s'ha de carregar. I màquina de fotografiar els que encara som tossuts i anem carregats amb màquina i objectius. Sembla que cada vegada fem la llista com quan anàvem de campaments!

Ai!, m'he deixat el barret! (o la gorra de llana i els guants, tot depèn de la destinació).

Mirem mapes, llegim llibres. Sobretot que no em deixi una llibreta per anar apuntant. I els documents! (avui, a més a més, flamants certificats).

I va arribant el dia, i ja penses quan tornis, que hauràs de mirar fotos i fer un resum i posar rentadora i netejar i tornar a fer les activitats rutinàries.

I arriba el moment de la reunió informativa per part de l'agència (algunes amb dinar i tot). I comencen més dubtes dels que tenies: canvi de moneda?, pagaments amb targeta?, lloc i hora de trobada a l'aeroport. Això és important, perquè, els que som de fora de Barcelona hem de calcular a quina hora sortim de casa i com hi anem. Tot depèn de l'hora: tren i bus?, deixar el cotxe a "l'aparca i vés"?; t'acompanya algú o et ve a recollir a la tornada? (no, descartat, a mi no m'ha portat ni m'ha tornat mai ningú). El taxi, avui en dia, prohibit! Un bon maldecap!

De mica en mica, però, vas entrant en el tema, fins que la vigila de marxar, t'agafa una mandra suprema.

Tanques la porta amb clau (vés, que me'n recordi on la poso), segur que ho tinc tot?, no em deixo res? He apagat la llum, i la nevera i la porta del pati per si de cas fa tempesta algun dia? Ui!, ara això ho tinc solucionat i ni cal pensar-hi, que sempre hi ha un que es queda a casa: sobretot, estigues al cas de si hi ha alguna gotera!, escombra el portal algun dia, eh!, rega les plantes! (i l'altra, sí, dona!, més gínjol que res, amb un somriure d'orella a orella!)

I encetes el periple fins l'aeroport, on et retrobes amb els companys i amb la gent que no coneixes, i et mires com van vestits per a l'ocasió i et dius haguera hagut d'agafar allò, i tothom comenta què porta, i comences a fer cues i atreure el carnet ara sí, ara també, i seus esperant que cridin el teu vol, que mai entens què coi diuen pels aparells de megafonia i et mires més les cares dels altres per seguir-los si es mouen perquè això d'estar fent esforços d'oïda ja no se't dóna gaire bé (de fet, mai se t'hi ha donat); i somrius quan algú et fa un comentari enmig del soroll de maletes, perquè poques vegades sents què diuen realment.

I puges a l'avió. Seus com pots. Tanquen les portes. T'ensenyen què has de fer si les coses van mal dades. T'enlaires. Comença el viatge.

Agost

Agost sempre he considerat que era un mes un pèl estrany.

La majoria de la gent fa vacances els mateixos dies, fugen de la ciutat (els que hi viuen que en són molts) per anar a raure altra vegada tots junts en llocs de platja o de muntanya o en algun viatge que, ara que es torna a poder, col·lapsa hotels, restaurants i la vida de la gent que està tot l'any al mateix lloc. I no diguem de les vagues d'aeroport o taxistes que esperen els dies punta per fer-se veure millor i, d'alguna manera, desgraciar les anhelades vacances dels treballadors (perquè, n'hi ha que en fan tot l'any, a part dels jubilats, els ben peixats).

Ens acostumem a queixar de la calor, de la sequera, de les botigues tancades per vacances, de la gentada pels llocs que a cadascú de nosaltres ens agrada ser-hi únics, dels incendis i del mal servei i trobem que "com aquest any no ho havia vist mai".

No és que la ciutat quedi buida, no! Si més no, jo continuo sense trobar aparcament pels meus barris, sigui agost o dia laboral, o dia festiu o en cap hora de les vint-i-quatre que té el dia, i això que, em diuen, tothom marxa. Vaig a fer una volta amb la bici i la platja està a pleníssima, la gent corre tot suant i amb cara de patiment, qui més qui menys busca una ombra i anhelem l'aigua que no estalviem durant l'any. Això sí, no ens cansem de dir que benvingut l'estiu!

Aquest any, com molts d'altres, els incendis de boscos ha sigut una constant. Boscos que han anat augmentant per la deixadesa forçada dels camps, per la quasi inexistència de ramats que afavorien la neteja del sotabosc, per la proliferació d'apartaments que agafen ja la forma de les muntanyes i turons "enmig de la natura" com a propaganda per vendre i per la persistència de deixar les deixalles per tot arreu. Això sí, ens fiquem les mans al cap i "això no pot ser", l'administració no funciona", com aquest any no ho havia vist mai". I tot són compromisos per a que no torni a passar mai més. I l'any que va, tal dia farà un any.

Estiu, i sobretot agost, plagat de festes i concerts, com si la resta de l'any no ens poguessin fer. Cada poble que 'estimi un festival. Música, crec jo, bastant semblant. o pop o clàssica, amb els mateixos personatges. I no és que no ho trobi bé o no m'agradi la música, precisament. Però trobo a faltar ofertes que sí que durant l'any no puc sentir: on són els grups catalans?, on es fa música occitana?, i, perquè no es fa durant l'any?

Sembla que el mes convidi a la disbauxa, a sortir al carrer, a cridar i beure. Tot això ja està bé, ja, però penso que és un bon moment per aprofitar per aprendre coses, també; sobretot els que treballen i durant l'any no ho poden fer. Hi ha cursos d'estiu fora de les escoles d'estiu per a mestres o de les universitats d'estiu per a militants?

Ara que estic els estius a casa, trobo a faltar alguna cosa d'aquestes i això que no sóc de les que s'avorreixi amb el munt de coses que tinc per fer: emblanquinar el pati, arreglar coses de casa, netejar a fons, tocar piano, dibuixar i pintar, endreçar fotos, escriure, fer voltes amb la bici, anar a museus, llegir, o, simplement, avorrir-me una mica, que també se n'ha de saber.

I no parlem de la televisió, més concretament de "la nostra". Tot el matí amb les mateixes notícies; programes que sembla que tothom hagi de riure per riure, per què a l'estiu "toca" riure. Programes frescos i desimbolts, en diuen, "desenfadats". I no en podrien fer de pedagògics: classes curtes d'idiomes, documentals que es puguin veure i aprendre, pel·lícules a hores potables, concerts (que, per cert, no fan mai), obres de teatre...? Fins i tot aquells programes d'actualitat amb els tertulians que a l'estiu es podria mirar més gent. No sé, però aquest tipus de programes els devem veure els jubilats o els malalts que podem estar algun dia a casa. I sense necessitat de tanta cuina, que sembla que a l'estiu només puguem cuinar i menjar.

No sé, jo seguiria una mica la vida dita "normal" com a una oportunitat pels que es queden a casa.

Sí que hi ha ofertes als museus, als pobles, que aprofiten les festes per ensenyar la seva vida i costums, festivals, gara-gara..., però de tot plegat te n'acostumes a assabentar després de fet.

Bé, passarem un altre estiu. Ens encomanarem tots plegats als déus per a que sigui l'últim en moltes coses i l'agost vinent, tornarem a pensar que qui dia passa any empeny; continuarem fent ois pels incendis, pels accidents de cotxe i pels ofegats a les platges, continuarem dient que com aquesta calor d'avui no n'havíem patit mai, continuarem defensant la natura amb els aires condicionats i els vols a llocs remots per al nostre plaer i gaudi. I quan arribi el fred, direm que com aquest hivern, cap.

Res, només unes mínimes reflexions sobre el tema. No m'allargo més que fa calor i jo tinc mandra.

Que tingueu un bon acabament d'agost. Els que sou fora, aprofiteu bé el temps d'esbarjo i els que sou a casa aprofiteu també les hores per aprendre alguna cosa més cada dia: per ser més savis, més atents, més educats, més comprensius amb els altres i amb nosaltres mateixos. I actuem amb lògica, que no cal que ens ho diguin des d'altes instàncies, que tots som capaços de pensar per nosaltres mateixos i actuar amb sentit comú encara que sigui el menys comú dels sentits.

Per una nit de Sant Llorenç

 Nit estelada

 

Sota els alts arbres, la nit,
íntima com una espelma,
duu la dolçor de l’estiu
olorosa com flor tendra.

Ben a prop respira el cel
amb la seva negror encesa
i un mar d’estrelles recull
els somnis que al vent naveguen.

Sola sota el firmament,
l’aire amb lluïssor de perla,
aplego els moments més bells
que, tangibles, són presència.

I deixo ensonyar l’esguard
en el misteri que alena
aquesta nit mormolant
estesa damunt la terra.

(Poemes de la nit) Carme Cabús

L'alfàbrega

Lo mirambell i l'alfàbrega

Lo dia dos d’agost

      dispost

lo mirambell venia:

venia el mirambell

 novell

amb tota gallardia. 

Quan és un tros ençà

         trobà

l’alfàbrega verdosa:

–Alfàbrega, a on véns,

         que tens

una sentor tan dolça?

–Per la capella a on vaig,

          un maig

avui ésser voldria.

–Allí l’amor me du,

          amb tu,

per dir glòria a Maria.–

 

II

Los veu venir sant Francesc,

de son retaule davalla:

–Belles flors, per què hi veniu

a la capella dels Àngels?

–Per posar-nos a sos peus

         una a cada banda.

–Per floretes de l’altar

         sou molt desiguales.

     Oh mirambell, tu ets gentil

com un arbret d’esmaragda,

         l’hermós altaret

         de la Verge enrama.

       I tu, que fas més olor,

           branquilló d’alfàbrega,

a la porta et quedaràs,

           la mà donaràs

al qui ve cansat de fora.

       Tu seràs la introductora

           dels pelegrins meus

acompanyant-los als peus

de nostra Reina i Senyora,

           la Verge Maria

que tot temps lloada en sia.–

 

                                        Jacint Verdaguer