dijous, 4 d’agost de 2022

L'alfàbrega

Lo mirambell i l'alfàbrega


Lo dia dos d’agost

      dispost

lo mirambell venia:

venia el mirambell

 novell

amb tota gallardia. 

Quan és un tros ençà

         trobà

l’alfàbrega verdosa:

–Alfàbrega, a on véns,

         que tens

una sentor tan dolça?

–Per la capella a on vaig,

          un maig

avui ésser voldria.

–Allí l’amor me du,

          amb tu,

per dir glòria a Maria.–

 

II

Los veu venir sant Francesc,

de son retaule davalla:

–Belles flors, per què hi veniu

a la capella dels Àngels?

–Per posar-nos a sos peus

         una a cada banda.

–Per floretes de l’altar

         sou molt desiguales.

     Oh mirambell, tu ets gentil

com un arbret d’esmaragda,

         l’hermós altaret

         de la Verge enrama.

       I tu, que fas més olor,

           branquilló d’alfàbrega,

a la porta et quedaràs,

           la mà donaràs

al qui ve cansat de fora.

       Tu seràs la introductora

           dels pelegrins meus

acompanyant-los als peus

de nostra Reina i Senyora,

           la Verge Maria

que tot temps lloada en sia.–

 

                                        Jacint Verdaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada