dispost
lo mirambell venia:
venia el mirambell
novell
amb tota gallardia.Quan és un tros ençà
trobà
l’alfàbrega verdosa:
–Alfàbrega, a on véns,
que tens
una sentor tan dolça?
–Per la capella a on vaig,
un maig
avui ésser voldria.
–Allí l’amor me du,
amb tu,
per dir glòria a Maria.–
II
Los veu venir sant Francesc,
de son retaule davalla:
–Belles flors, per què hi veniu
a la capella dels Àngels?
–Per posar-nos a sos peus
una a cada banda.
–Per floretes de l’altar
sou molt desiguales.
Oh mirambell, tu ets gentil
com un arbret d’esmaragda,
l’hermós altaretde la Verge enrama.
I tu, que fas més olor,
branquilló d’alfàbrega,
a la porta et quedaràs,
la mà donaràs
Tu seràs la introductora
dels pelegrins meus
acompanyant-los als peus
de nostra Reina i Senyora,
la Verge Maria
que tot temps lloada en sia.–
Jacint Verdaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada