dimecres, 24 d’agost de 2022

La preparació d'un viatge

Preparar un viatge sempre té un no sé què de nerviosisme, d'expectativa, d'il·lusió i també, per què no, de mandra. Ens acosta al fet desconegut, a la sorpresa i als qüestionaments de què esdevindrà durant el recorregut, qui coneixerem, com sabrem respondre a les situacions que es creïn...

La primera gran gesta ja és decidir el viatge a fer, sobretot, quan en tens una llista que t'agradaria anar fent: podré fer-ho tot?, per quin començo?, què tinc ganes de fer, veritablement?, quin em pot aportar més coses a hores d'ara? Després, a la pràctica, et mires els dies que dura, l'itinerari i activitats a fer i, no ens enganyem, el preu confrontat amb la realitat del nostre pressupost. I l'altra tema important també és la companyia, sobretot per a les que no en tenim una de fixa.

Et mires prospectes, fas comparacions entre diferents agències de viatge si has decidit fer-ho a través d'agència, et fas quadres de doble entrada amb els diferents itineraris, despeses, cobertures i pensions completes o no. Vas a alguna agència a parlar-ho presencialment, ho comentes algunes vegades amb les persones que vas i... finalment ve el moment de la decisió!

Ja tenim el viatge escollit!, però el tema no s'acaba aquí; comença! Et preguntes si la deus haver encertat, et planteges els potser, tot i que parlant amb companys de viatge cada vegada et sents més segura. Et marques al calendari els dies que seràs fora i comences a pensar amb la maleta. Ah, la maleta! Tot un tema, la maleta! Primer de tot, quina maleta?, la més portable?, la que no hagi d'embarcar? (en el supòsit d'haver d'agafar un avió), la que m'hi càpiga més cosa? (molt carregada, no?), o la que m'obligui a restringir peces de roba?

I ara, la roba. Farà fred, farà calor?, tindré fred, tindré calor? (encara que no ho sembli són dues coses diferents!). Hauré d'agafar alguna peça de "mudar" per si la gent va molt arreglada per anar a sopar? (la teva referència en aquests viatges és pensar sempre com van els altres), roba més esportiva?, tres jerseis, dues samarretes, texans?, i sabates. Ai, senyor!, quines sabates?: per pluja, per si fa fred, per si fa calor? Tot plegat tot un art fins i tot abans de fer-la, la maleta. Perquè en el moment de muntar-la: treus, poses, tornes a treure, tornes a posar, la doblegues, l'enrotlles, la planxes ben plana, la fiques a sobre o a sota. Ocupa una part important de la preparació del viatge, la roba.

I el que no és roba? M'enduc la navalla per si de cas?, una llanterna?, el llibre?, com faig el necesser (el necessari que diu el meu germà), raspall?, mitjons més fins o més gruixuts? Carregadors, avui en dia tot s'ha de carregar. I màquina de fotografiar els que encara som tossuts i anem carregats amb màquina i objectius. Sembla que cada vegada fem la llista com quan anàvem de campaments!

Ai!, m'he deixat el barret! (o la gorra de llana i els guants, tot depèn de la destinació).

Mirem mapes, llegim llibres. Sobretot que no em deixi una llibreta per anar apuntant. I els documents! (avui, a més a més, flamants certificats).

I va arribant el dia, i ja penses quan tornis, que hauràs de mirar fotos i fer un resum i posar rentadora i netejar i tornar a fer les activitats rutinàries.

I arriba el moment de la reunió informativa per part de l'agència (algunes amb dinar i tot). I comencen més dubtes dels que tenies: canvi de moneda?, pagaments amb targeta?, lloc i hora de trobada a l'aeroport. Això és important, perquè, els que som de fora de Barcelona hem de calcular a quina hora sortim de casa i com hi anem. Tot depèn de l'hora: tren i bus?, deixar el cotxe a "l'aparca i vés"?; t'acompanya algú o et ve a recollir a la tornada? (no, descartat, a mi no m'ha portat ni m'ha tornat mai ningú). El taxi, avui en dia, prohibit! Un bon maldecap!

De mica en mica, però, vas entrant en el tema, fins que la vigila de marxar, t'agafa una mandra suprema.

Tanques la porta amb clau (vés, que me'n recordi on la poso), segur que ho tinc tot?, no em deixo res? He apagat la llum, i la nevera i la porta del pati per si de cas fa tempesta algun dia? Ui!, ara això ho tinc solucionat i ni cal pensar-hi, que sempre hi ha un que es queda a casa: sobretot, estigues al cas de si hi ha alguna gotera!, escombra el portal algun dia, eh!, rega les plantes! (i l'altra, sí, dona!, més gínjol que res, amb un somriure d'orella a orella!)

I encetes el periple fins l'aeroport, on et retrobes amb els companys i amb la gent que no coneixes, i et mires com van vestits per a l'ocasió i et dius haguera hagut d'agafar allò, i tothom comenta què porta, i comences a fer cues i atreure el carnet ara sí, ara també, i seus esperant que cridin el teu vol, que mai entens què coi diuen pels aparells de megafonia i et mires més les cares dels altres per seguir-los si es mouen perquè això d'estar fent esforços d'oïda ja no se't dóna gaire bé (de fet, mai se t'hi ha donat); i somrius quan algú et fa un comentari enmig del soroll de maletes, perquè poques vegades sents què diuen realment.

I puges a l'avió. Seus com pots. Tanquen les portes. T'ensenyen què has de fer si les coses van mal dades. T'enlaires. Comença el viatge.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada