Nit estelada
íntima com una espelma,
duu la dolçor de l’estiu
olorosa com flor tendra.
Ben a prop respira el cel
amb la seva negror encesa
i un mar d’estrelles recull
els somnis que al vent naveguen.
l’aire amb lluïssor de perla,
aplego els moments més bells
que, tangibles, són presència.
I deixo ensonyar l’esguard
en el misteri que alena
aquesta nit mormolant
estesa damunt la terra.
(Poemes de la nit) Carme Cabús
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada