Caminant amb Vicenç Llorca per la Vall de Cabó

Un començament de setembre molt ben aprofitat tot i la calor que ha predominat aquests dies. Hem començat una nova temporada del cicle Caminant amb Lletres en el CEC. Un cicle que ens ha portat a conèixer obres literàries i els seus autors, paisatges, història del país i amor a la literatura.

Molts dels autors ens han acompanyat les anteriors temporades, tots ells d'una manera o altra ens han ofert la seva col·laboració, ja sigui caminant amb nosaltres, ja sigui en una trobada de cafè (o de cervesa), ja sigui amb el seu suport incondicional. Tots ells amb una gran disponibilitat i amb un gran interès per aquest cicle. Hem llegit tot caminant, autors novells i autors clàssics, autors contemporanis més coneguts o menys, però tots ens han fet gaudir de la seva escriptura i de la seva obra literària, dels seus comentaris i de la seva personalitat. A tots ells moltes gràcies.

I aquesta vegada, un autor amb una obra extensa, poeta i novel·lista,  autor d'una trentena de títols que abracen la poesia, l'assaig i la novel·la, articles sobre cultura i literatura, col·laborador habitual en premsa i mitjans de comunicació. 

Enamorat de la zona d'Organyà, present a la XXX Fira del Llibre del Pirineu d'Organyà i autor de la novel·la "Simfonia de tardor".  "El prestigiós músic gironí Marc Giralt decideix retirar-se a Organyà amb el propòsit de culminar la seva trajectòria amb la creació d’una simfonia. Divorciat de la seva dona, retroba l’Emma, cèlebre violinista i amor fugaç de joventut. A l’inici de la tardor de les seves vides, compartiran sense traves el que són i el que senten i la seva passió per la música. Mentre la bellesa dels paisatges de l’Alt Urgell i Andorra inspiren la composició de la Simfonia de tardor, en Marc es torna a enamorar. Però uns fets inesperats li canviaran el rumb vital i provocaran la seva misteriosa desaparició". 

Hem començat la caminada a Organyà, bressol de la llengua catalana, lloc de les Homilies i d'un document més antic encara trobat a Organyà: els Greuges de Caboet. Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, document datat cap a l'any 1105 i trobat el 1905 que es conserva a la Biblioteca de Catalunya i que representa el document més antic escrit en català amb alguns fragments en llatí.

I hem acabat la ruta a Sant Serni de Cabó, on els Amics dels Greuges de Caboet ens han obert l'església i ens han ofert tot tipus de facilitats. 

Avui era dia de calor i hem organitzat la sortida amb l'estratègia aquella de deixar algun cotxe al final de l'itinerari i un al bell mig, per si de cas el sol i la suada no ens deixaven acabar en plena forma.

La ruta: la dels dòlmens de la Vall de Cabó. Una ruta que transcorre per la part obaga de la vall, una vall oberta que es tanca amb un cercle ample de muntanyes. Un paisatge generós de bosc i pastures, una vall no gaire coneguda per alguns, amb petits pobles des del llogarret de Senyús passant per Cabó, pel Vilar de Cabó i Pujal de Cabó. L'existència de monuments megalítics a la vall demostra que la població es remunta a èpoques prehistòriques.

I tot caminant hem sentit els primers compassos de la Simfonia de tardor que el Marc Giralt ha tingut a bé d'anar component mentre anàvem de dolmen en dolmen. Les notes s'han enfilat, el violí ha fet un adagio lent i expressiu, d'una expressivitat de cossos en harmonia, d'una retrobada amb la melodia d'antigues cançons, combinat amb un allegro enèrgic d'afirmació personal. 

La llum daurada de primera hora del matí a la Vall de Cabó, deixa pas a una cadència de claror imponent que desdibuixa el contorn de les muntanyes i ens fa aclucar els ulls. Algun núvol esperançador filtra els raigs solars, però la intensitat de la llum ens fa parar a l'ombra dels pins i aixoplugar-nos, no de la pluja, si no de la llum del sol.

Anem avançant entre un tempo Largo i Andante tot parant en els dòlmens que anem trobant pel camí: el dolmen mig ensorrat del Serrat de les Cobertrades, el dolmen arrecerat sota els pins de la Colomera, el dolmen insinuat del Malpas, el dolmen més vistós de l'Oliva i el més dificultós d'arribar pel temps caloròs i sec d'avui, el de Pedracabana.

Escoltem les cançons compostes per Schumann mentre les toca la Clara al piano, com "Amor de poeta, op. 48". Escoltem Simfonia de tardor dedicada a l'Emma, la prestigiosa violinista, que assaja les primeres notes. Tot plegat ens porta a somiar el Cadí, el vent, les fulles tardorals caient a terra en la composició d'una natura de color groc, vermell i bru amb múltiples matisos cromàtics que esperem que arribi aviat per plaer de tots nosaltres.

Però, la nostra simfonia, així com la de Beethoven, com la inacabada Simfonia de Joventut de Schuman, com la de Tardor del Marc Giralt, també la deixarem inacabada. La calor ha augmentat, la pujada que ens espera es podria fer amb un tempo massa Lento i decidim això: deixar-la inacabada. Deixar l'Emma i el Marc a Pedracabana, esperant la tardor i anem a buscar el cotxe que hem deixat a mig camí perquè els conductors vagin a recollir els seus a Organyà i ens portin cap a Sant Serni de Cabó.

Ens rep l'amabilitat de la Dolors que ens obre la porta de l'església situada dalt d'un petit turó. El Centre d'Interpretació del Patrimoni dels Senyors de Caboet és ubicat dins l'església romànica de Sant Serni. L'exposició presentada en tres plafons informatius permet conèixer els aspectes clau del patrimoni cultural de la vall, el llinatge feudal dels senyors de Caboet i la còpia del manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn. En un quart plafó podem llegir la versió adaptada al català actual dels Greuges. Tan l'església com l'exposició mereixen una visita. 

Signem al llibre de visites en nom del CEC (Centre Excursionista de Catalunya), una entitat que enguany celebra els seus 150 anys de vida. Tan de bo que tot l'any ho puguem viure d'aquesta manera, amb art, amb història, amb històries i amb bona literatura tot seguint camins de muntanya per cims i valls!

Arriba l'hora del descans i el dinar prop de la riera de Cabó que ens indica la Dolors. L'aigua de la font del poble ens recupera, A les postres celebrem el dia de les Maradedeús trobades, que avui en som tres! Coca d'Organyà i una mica de cava. Es pot dir que ha estat un dia complert!

Donem les gràcies a Vicenç LLorca per la seva acollida, als Amics dels Greuges de Caboet per les seves atencions, a la vall de Cabó per conservar el seu patrimoni i al poble d'Organyà per continuar defensant la nostra parla.