Crec que s'hauria hagut de preveure més. Els ordinadors per si sols no canvien les metodologies, ni les actituds; és veritat que faciliten l'intercanvi, són motivadors pels alumnes i donen al professorat un altre rol diferent al de transmisor de coneixements, li donen un paper més dinàmic i més de conductor; en definitiva, més d'educant. Però cal tenir algunes bases assegurades: l'aprenentatge cooperatiu, el tractament a la diversitat de tots els alumnes, la prioritat en la participació i la comunicació individualitzada, l'ensenyament multinivell,...
Cal encara molt camí per recórrer. Però llàstima que en aquest camí ens trobem moltes vegades amb problemes tècnics que no faciliten les coses, amb improvitzacions i amb passes endavant i endarrera que fan que els docents estiguin un pèl cansats.
Llegiu l'entrevista feta a Jaume Graells, director general d'Educació Bàsica i Batxillerat, al diari ARA
Trobo a faltar més implicació de la indústria editorial pel que fa als continguts. En el cas dels alumnes que tenen adaptacions curriculars metodològiques, per exemple, em costa d'entendre per què les grans editorials de llibres de text no hi veuen la possibilitat de negoci en el desenvolupament de continguts curriculars adaptats.
ResponEliminaD'altra banda, caldria ampliar una mica la perspectiva i entendre que potser el portàtil no és l'eina més adequada per a tots els alumnes: també hi ha els iPad, per exemple, que poden ser molt més facilitadors per a un gran nombre d'alumnes. A més, la veritat és que el teclat d'un portàtil acaba treient de polleguera qualsevol!!!
La majoria de llibres digitals són simples escanejos dels llibres de text tradicionals; per això no calia generar tantes expectatives. I tens raó, hi ha diferents eines per a diferents maneres d¡accedir al currículum. No ens podem casar només en una.
ResponEliminaGràcies pel comentari!