- Hola!, Bon dia. Passo? Fa estona que m’espero aquí fora. Li he dit a aquella nena...M’ha dit que m’esperés, però com que veig que no em diuen res....
- Esperis, un moment, no veu que em truquen. Be haig d’atendre a tothom!
- Si, si, ja m’espero. Puc seure aquí? S’hem carreguen tant les cames!
- Si, dona, segui, segui; d’aquí un momentet estaré per vostè. Digui!, digui!. No, no! Ara no pot ser. Ja l’avisaré quan hagi de venir a signar; és clar, dona, que ha de signar. Com vol que li donin, si no...Apa!, apa! que tinc feina. Torni a trucar demà. A veure, i vostè que vol?.
- Doncs, miri, m’han dit que si venia potser em podrien ajudar. Acabem d’arribar. Tinc quatre fills, jo, i el meu home sense feina; estem a casa la meva cunyada, estaria bé un piset que....
- Però a veure, que es pensa que sóc la beneficència, jo.
- No, no. Els de l’Ajuntament m’han dit que vingués. Oh!, no es cregui, m’han fet anar per varios llocs ja. Que si haig de portar els nens a escola, que si haig de fer papers, que si ens hem d’emprad, d’empa...
- D’empadronar, se'n diu em-pa-dro-nar. Estem llestos!, ara resulta que aquells m’envien la clientela a mi.
- Doncs, com li deia. Com ho puc arreglar jo, tot això
- A veure, anem per pams. On s’estan vostès?
- Ja li he dit, a casa la meva cunyada. Els quatre fills, jo i l’home; és clar que també hi ha el cosí, la cunyada i el seu home i els seus cinc nois. El pis no dóna per gaire més. De moment, amb els sacs a terra...
- A ca la cunyada, a ca la cunyada. Com ho sé jo on és ca la cunyada?
- A veure, em sembla que m’ho ha apuntat en un paper. On l’he ficat
- De totes maneres, no es preocupi. Això no és ni una agència de col·locació ni una immobiliària
- No, no, ja ho sé – diu la Carmen, buscant el paper. Vostè és l’assistenta
- Treballadora, se'n diu treballadora social
- Si. Això. Ara, miri, aquí està. Carrer Córdoba, 173, bloque 6, 6è, 2na.
- Vaja. Doncs no, no és aquí
- Què? Ja ho sé que no és aquí. Això és casa la meva cunyada, la Paqui.
- No, el que li dic és que aquest carrer no ens correspon. Això és el barri del Gorg, i el carrer Córdoba pertany al barri del Sot
- I què vol dir?
- Doncs que ha d’anar a l’UBASP del barri del Sot. Ai, perdó, que ara se'n diu el SSAP
- A on? A l’U...què, .... SSAC, què?!
- A l’UBASP, a “la assistenta” de l’altre barri. I miri, perquè em fa pena...També ha d’anar a la Inspecció a demanar la matricula pels nens, i al LIC per si no entenen massa bé la nostra llengua, i si n’hi ha algun de molt petit, potser que consulti al CDIAP. I a l’escola ja la informaran dels seus serveis, perquè potser necessitaran EE o EAP,...al Sot ja li explicaran tot.
RRRRRRRRIIIIINNNNGGGGGG
- Digui!, digui!, Si, si, digui, digui. Ah! Ets tu Marga!. Quin matí, noia, Digues, digues! Sí, si, i tant, i tant!
La Carmen, amb el paper a la mà, no sap massa què passa. Pensa que al poble estaven millor. Aquesta gent d’aquí no saben ni parlar. Gira cua i marxa. Portarà la canalla a fira, segur que aprenen a ser gent de bé!.