Una visita a la Sagrada Família

SENSE PARAULES.

Una volta pel Besós

He agafat la bici i la màquina per fer un tomb. M'he arribat fins el Besòs passant per Eduard Maristany, el port, els terrenys del Bòrax i la Fecsa fins a enllaçar amb el passeig que segueix pel costat del riu, dins la ciutat de Sant Adrià i he anat pujant fins al pont de l'autopista. El genoll no m'ha permès fer gaire cosa més.

He anat fent fotos de la riba. És meravellós que encara es conservin els canyissars i poder veure l'aigua força neta, amb els ocells que hi nadaven plàcidament. M'he creuat molta gent amb bici o fent passeig a peu. La veritat és que Sant Adrià ha sabut dignificar el riu en altre temps tan poc aprofitat. Us recomano una passejada!

Itinerari de les ermites de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra

Creu de Montigalà

Ca l'Alemany

Aquestes festes vaig fer una caminada que feia temps que portava de cap. No és que sigui ni llarga ni difícil i el desnivell és molt assequible. La volta pot durar 3 h a pas lent i tranquil. Comença quan es deixen les cases quasi adossades a la muntanya de Montigalà, a prop de la creu: encara no sé com les van permetre fer! Si es deixa el cotxe en el carrer sense sortida, comença un camí que es bifurca al cap de poc: cap amunt puja a la creu enmig d'un recorregut de Via Crucis "rociero" que algú a traçat; avall s'arriba quasi al lateral de la B30, passat ja el pont que portaria a la zona comercial de Montigalà. Seguint el camí arribem a les runes de Ca l'Alemany estratègicament posades. S'endevina encara la gran masia que va arribar a ser, amb les arcades de la bassa. Seguint amunt albirem el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra al qual hi podem accedir per la dreta o bé per l'esquerra travessant la riera de Sant Jeroni fins a la pista i creu de terme que ens portaria cap a Santa Coloma de Gramenet. Arribats a Sant Jeroni fem una volta. Està tancat i en un estat deplorable. Unes quantes veus s'han alçat demanant la seva rehabilitació, però sembla que no arriba. En aquests moments llueixen els horts que l'envolten i que l'Ajuntament concedeix per a que els ciutadans els puguin cuidar i rendibilitzar. Ara ho està fent la família Nadal / Clotes (l'Alfons i la Dolors), ell és parent meu.

Travessem el camí principal i agafem la pujada cap a l'ermita de Sant Onofre. Encara veig que aguanten força els arbres que es replanten cada any a la Festa de l'Arbre que organitza el Centre Excursionista de Badalona. Un banc serveix de repòs de la pujada i de mirada cap a la ciutat emboirada. Prop de mar es destaquen les tres xemeneies de la Fecsa: ma mare hi va treballar trenta anys al costat, entre fums negres i olors i sorolls, i sembla que els de Sant Adrià en volien fer museu!

Ermita de Sant Climent

Ermita de Sant Onofre

Tornant a la pista principal que ve del Coll de la Vallençana anem direcció Montcada i arribem a l'ermita de Sant Climent, sola i feréstega. Des d'aquí es domina el Puig Castellar amb el seu poblat ibèric.

Agafem un tros de GR per tornar a baixar cap a Sant Jeroni i, seguint la riera un tros ens enfilem ja quasi al davall a la Creu de Montigalà.

Durant el camí he comprovat que és molta la gent que es passeja per tot el recorregut ja sigui a peu, en moto, en bici, passejant el gos o anant amb les criatures a donar un vol.

Torno cap al cotxe i estic contenta d'aquest dia assolellat.

Vall de Sant Jeroni

Badalona i Sant Adrià

Podeu trobar l'itinerari a la web de l'Ajuntament, apartat de Medi Ambient.

El port de Badalona

A propòsit d'un article a l'edició de l'Avui/El Punt d'avui sobre el port en el sentit que la gent de badalona havia demanat el port i ara no hi va, cal dir que:

Crec que realment a Badalona hi va haver una oposició important a la realització del port. Era promocionat per l'Ajuntament i una part de població de Badalona i, també d'altres indrets, amb l'afany de tenir el iot amarrat. També el volien els pocs pescadors que quedaven, als que se'ls va prometre unes condicions que no es van fer efectives; només cal revisar ara, en quin lloc del port estan situades les quatre barques que queden. Això juntament a la situació de peatge que vam patir els ciutadans i els veïns, va fer que la població s'anés distanciant de l'obra. També hi ha ajudat: el canal si, el canal no,... l'entorn que, com molt bé descriviu a l'article, sembla més Beirut després del bombardeig que no altra cosa, el pont de la Cros per enllaçar amb la ciutat que fa poc que funciona,... Aquest tipus d'obres o es creen amb totes les infraestructures d'entrada o més val no inagurar-les.