![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdn23pF33b3vb74T2BXESF6j0gLZYQ5l6gOH7jTDR0Z2HOuEYPzb3upZItqYVOeVWvrRd3jf2ePYn-QnEbUjc0o_gJj8xWTwLWwROa5BZkW0sm65PSVoAhm1htwJIlfDjvWiTQvWYLfHU/s1600/books_t.png)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf8hjEhswdO9PTTYUZ1nQIuGz9tVKH4cb1qQ_sosRWFHzscc0GQAFdqi1JqOLhAsYPBYpUL3FpoFUvFDTM0iiaRqEh5TuZ-NulQxDsNU1fKkBuax8288Zausmus6TQsDqh-iqde4Bha1k/s1600/ateneu.jpg)
Recordava un despatx lluminós d'una escola concertada del centre de Badalona, aprop del carrer dels Arbres; recordava una taula i l'establiment d'una
conversa professional on la llum de la mirada entre jo i el psicopedagog del centre superava les paraules:
ulls fixes que irradiaven il·lusió per la meva jubilació i que produïen una intensitat de companyonia que es feia emotiva en aquestes hores properes a
un canvi de vida.
Recordava un restaurant amb una taula de cara al mar. Un dinar de feina amb
l'escuma de les ones reflectint la llum del sol. Unes paraules: “et
trobarem a faltar”. Una abraçada i un adéu que, ben segur, no implicava un
acomiadament, si no tant sols un fins demà. Un canvi d'estil
de vida.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjECW9fzrdquMnO_0eZ7L3dVFhSAeUrrzeOdzG39vzzubocAzmOWNlVuPJHnSRaTiTecZAGJE6pGzxdiqy2xAT0sJuDpH3bG_lvHzk4dst3abr8nQEo0h40nzsJZUuvmEJhvF3SyzwYWzk/s1600/LECTURA+I+ESCRIPTURA.png)
Recordava una copa, unes bombolles que saltaven juganeres fent pessigolles al
nas; un líquid un pèl aspre que traspassava la gola i feia aflorar els
sentiments. Una llàgrima fugitiva: l'esperança d'un desitjat nou
demà. Un acomiadament notori amb els companys, els mestres, els diferents professionals que hem entrecreuat ànims, tasques, dubtes i projectes.
Recordava el traspassar la carretera que portava a l'institut per últim cop.
Records d'una primera anada amb els nervis a flor de pell per fer-se
càrrec dels problemes d'uns joves que busquen el seu lloc, unes
famílies que volen entendre i un professorat immers en el treball i
l'esforç. L'assessorament pedagògic fet bandera. L'acabament
melangiós de molts anys de compartir amb l'educació.
Una
taula composta d'individualitats on papers i estris d'escriptura
esperen forjar il·lusions, esperances, futurs,... A través de la
finestra el sol il·lumina us espai de projecció literària.
Silencis. Explicacions de veus que esdevenen amigues amb unes
mateixes intencions tot i ser dispars. Expectatives, punts de partida
i vides que venen de diferents recorreguts: la riquesa diversa
compartida. La noia dels cabells curts i mirada serena que té un
projecte, l'home que comença, l'altre que calla com a manera de
parlar, la didàctica d'unes mestres, els dubtes i angoixes d'un noi
davant un paper blanc, la grafologia feta anècdota, l'home que ha
passat per diferents etapes i feines professionals,.... Retrobament
esperat i desitjat amb les paraules, amb el pensament fet llenguatge,
amb l'atreviment de narrar i explicar el pas del temps, de crear mons
nous tot creant bellesa.
Matí
de dimecres a l'Ateneu.