Música

Ahir vaig assistir a un concert molt gratificant a l'Auditori. Hesperión XXI, El Concert de les Nacions i La Capella Reial de Catalunya dirigits per en Jordi Savall que feren les delícies dels melòmans que ens hi trobàvem.

En una de les peces, el violí es passeja per l'escenari tocant ell sol, a la manera dels bohemis i això em va fer pensar en la meva neboda, també violinista encara que ella diria que no. Des d'aquest record em vaig veure jo a mi mateixa i al meu germà quan érem petits i vaig recordar que la música sempre havia estat present a casa. Tant el meu germà com jo estudiàvem el piano; ell amb més fortuna, en el sentit que sempre va tenir més bona oïda i només de sentir una peça ja la podia tocar i jo necessitava hores damunt el teclat i, naturalment, la partitura als nassos per a poder tocar. També és veritat, però que ell ho deixà al poc temps i que jo vaig continuar la carrera fins a fer tot el solfeig, 8 cursos, l'harmonia,la teoria i la història de la música i sis cursos de piano intentant entendre al Bach, al Czerny i al Béla Bàrtok i a més intentant, sense aconseguir-ho, l'agilitat dels dits amb les escales. Tot i així, fins i tot vem fer un concert nadalenc al Museu de Badalona, ell al piano i jo tocant l'harmònica. Ho hem recordat sempre!

A casa encara hi ha quantitat de música: discos de 45 i de 33, CD de tots els estils; be, no tots, bàsicament de música clàssica, de country, folk, cantautors catalans i francesos, celta, new age i flautes andines i encara me'n deixo. Recordo els primers discos: les sarsueles El Rey que rabió i Cançó d'Amor i de Guerra que ens sabíem de memòria, algunes sardanes i òperes. Després va venir el Mahler i el Bach i el Mozart. Cantautors com l'Espinàs i tota la gent de la Nova Cançó, la Guillermina Motta, l'Ovidi, en Raimon i en Llach; la Joan Baez, el Peter Seeger i la Violeta Parra, i el grup Quilapayun i el grup Illi-Intimani; en Brassens i en Brel; el grup de Folk, els Esquirols, l'Arnella i el Xesco i tants i tants d'altres que encara em fan companyia.

I les corals: l'Orfeó Badaloní, Els Cantaires de la UEC, la coral del Centre Recreatiu de Montgat, la Coral Mont-Tàber del CEC, la Coral Som, l'Orfeó La Lira, la Coral Betúlia i la Coral Poble que Canta i totes les col·laboracions voluntàries i participatives des de Cantates a Requiems, Carmina Burana i Messies al Palau fins a Jornades Internacionals, Concerts a París i Dia de la Música de la FCEC
Es pot dir que la música ha omplert bona part de la vida i ha estat una bona companya i un gaudi excepcional.