Vestit jaqueta per la mare, vestit i sabates de xarol per la nena, pantalons curts pel nen. I el llorer, la palma i el palmó que el meu germà bandejava a tort i a dret pels carrers de Badalona, tot just comprat a Can Vilalta. La mare fregant el terra, agenollada, i els nens esperant per anar a beneir la palma amb uns quants rosaris de sucre penjant i el palmó descabellat del nen, que tot just arribava a casa mig sencer. Les fotos a la porta del carrer Mossèn Anton i una passejada per la Rambla amb el tot just encetat sol de primavera i el cucurutxo de patates del Marisa. La tarda de jocs i el descans de la mare a la seva habitació maldant per acceptar els fantasmes, recordant una vida passada i pensant un futur que hagués volgut d'una altra manera. El record del pare.
I arribada la nit, els nens adormits sobre la taula després del sopar. L'endemà, ells fan festa de l'escola i es quedaran a casa jugant, barallant-se, perdonant-se i esperant. Esperant una mare que torni de la feina, cansada, nerviosa, però amb l'esperança que els fills se'n sortiran.
Avui, hi ha hagut Auditori: la 13a de Xostakòvitx, un cant contra la massacre dels jueus a Rússia el 1941. Ara, al 2016, un cant als refugiats d'Europa, als nens sense pare, sense lloc i sense jocs.
Avui, la nena s'ha posat una palma petita al vestit i ha vessat una llàgrima.