Irlanda i Catalunya

Enguany a Irlanda es commemora el centenari del Easter Rising (Alçament de Pasqua), dilluns de Pasqua de 1916, que fou una revolta i Declaració Unilateral d'Independència sufocada al 6è dia per l'exèrcit britànic, però fou el moment clau d'inici del procés de la independència d'Irlanda. Aquesta DUI fou establerta el gener de 1919 per una majoria de diputats irlandesos constituïts en Assemblea Parlamentària. Al desembre de 1922, la signatura del Tractat Angloirlandès posà fi a la gerra de la Independència i fou el naixement de l'Estat Lliure d'Irlanda. Entretant, al 1920 s'esdevingué la mort en presó del batlle de Cork, Terence MacSwiney, icona de la independència d'Irlanda després de 74 dies de vaga de fam. El seu gest i la seva lluita permeté a Irlanda entrar en el joc del concert de les nacions. Fou un esdeveniment amb ressò mundial i Catalunya també va donar suport als irlandesos. La reacció catalana fou una manifestació a la Plaça de Catalunya i la consegüent pressió al consolat britànic, liderades pel CADCI i la Unió Catalanista. En un gest de tendresa, van fer arribar una nina de porcellana a la filla  de Terence, Máire, peça històrica que avui es conserva al Museu de Cork.

La Comissió de la Dignitat organitza anualment el sopar de la Nit de la Memòria per fer el lliurament dels Premis de la Dignitat, Enguany s'ha celebrat el 3 de març i ha comptat amb la presència del professor Cathal Brugha, nét de Terence MacSwiney.

Aquest matí s'ha fet un homenatge públic organitzat per la Comissió de la Dignitat i l'ANC en recordança d'aquells fets. Hi ha hagut parlaments de Cathal Brugha, Liz Castro (ANC) i Toni Strubell (Comissió de la Dignitat). S'ha ofert una corona de llorer al Monument de Francesc Macià de la Plaça de Catalunya amb la presència de la filla de Carrasco i Formiguera i altres personalitats.

La Coral Poble que Canta, dirigida per Jordi Llobet, ha participat a l'acte cantant la Balanguera i Els Segadors.

Avui, per part meva, he après una mica més d'història i en regracio als que vetllen per la Memòria Històrica. Te n'adones del poc que sabem i de tanta i tanta gent que han lluitat pels seus ideals, fins i tot trobant la mort. L'Strubell ha esmentat en Ghandi i en Mandela en actes semblants de demanda d'alliberament del seu poble; podríem també esmentar en Xirinachs i d'altres que potser han quedat més en l'anonimat. Recuperar aquests fets i les persones és important pel que en podem aprendre: la coherència amb uns valors i una dignitat que els va portar a la seva última conseqüència.

Les darreres paraules, avui, de Cathal Brugha han estat: "Finalment, com a irlandès, miro amb esperança els temps en què Irlanda i Catalunya puguin seure com a iguals en la Unió

Europea per promoure les moltes causes que

tenim en comú".

Cal, doncs, recordar-ho mentre aspirem a una Catalunya lliure.