divendres, 4 de gener de 2019

Cap d'Any a Palamós

Ja des de fa alguns anys que tinc per costum celebrar la vinguda de l'Any Nou, així en majúscules. I acostumo a triar un lloc de mar. M'agrada el mar a l'hivern, quan els dies són clars i assolellats, quan veus net l'horitzó, et pots passejar pels camins de ronda amb poca gent, amb un sol que agraeixes perquè t'escalfa, amb un ambient de pau, tranquil·litat i relax.
I més que acomiadar amb grans sopars l'any que marxa, dono la benvinguda al que arriba, si pot ser, veient-lo sortir de l'aigua com una esfera lluminosa, en cel clar o entremig de núvols negres primer, vermells i rosats a mida que es va alçant.
I, si pot ser amb un got de xocolata calenta i un tros de coca o melindros tot escoltant i ballant sardanes, més agradable encara!, malgrat el fred i el vent que pot fer de matinada.
Gent congregada al voltant d'un far que va donant voltes il·luminant l'aigua per als navegants més agosarats, gent que es dona les mans saltironant al compàs de la tenora. I un silenci respectuós quan l'esfera de foc inflama l'aigua i la tenyeix de totes les tonalitats del groc, el vermell i el carbassa. Sense faltar-hi els fotògrafs que, amb trípode o sense, estem amatents al primer senyal que ens indica que podem disparar cap a l'horitzó, un punt emergent de l'aigua que en pocs moments ocupa tot l'espai.
Aquest any amb crits de llibertat presos i preses i independència corejats per tothom.
Tot un espectacle!
He vist la sortida des del Far de Sant Sebastià, per sobre de Llafranc.
Ens hem hostatjat a Palamós i hem aprofitat per a conèixer millor aquest poble pesquer famós per les gambes. Una caminada pel camí de ronda des del passeig marítim fins a Cala Estreta passant pel Cap Gros i el Puig d'en Gener de 71 metres sobre el nivell del mar i tornada per l'interior. Les restes del castell de Sant Esteve, Cala S'Alguer amb les cases de pescadors de colors, la platja de Castell que es va aconseguir preservar de tota especulació urbanística, el poblat ibèric de Castell i les cales petites que et conviden a mirar l'aigua transparent, fins el fons, amb totes les tonalitats dels blaus. Un camí fet pista per a bicicletes i vianants et retorna cap a La Fosca, on estàvem acollits.
Sobre les roques i els illots gavines i ocells pescaires descansant i fent voleiar les ales en un intent de desvetllar-se i emprendre el vol.
Al lluny, les muntanyes nevades del Pirineu amb el Canigó de sentinella.
Si hi aneu, no deixeu de visitar el Museu de la Pesca per a saber-ne tots els secrets i la quantitat de peixos que tenim aigües endins del Mediterrani.
I, com no, una volta pels pobles del voltant: Calonge, Calella i Llafranc...
Hem acomiadat el sol descansant a la sorra, admirant una posta ataronjada que s'ha bolcat sobre els pals dels vaixells reflectits a l'aigua com agulles tremoloses i ha donat pas al capvespre i a la fosca. 
Per la nit, és agradable voltar pels carrers d'un poble que encara conserva la seva identitat marinera; badar pel port amb els vaixells i barques d'oci  bressolant-se amb les ones i veure els llums del campanar de l'església que s'aixeca per sobre els teulats. Amb les mans a les butxaques, la bufanda al coll i el barret, caminar pausadament, mirant aparadors i prendre un cafè amb llet calent en un dels seus bars, a la fresca.
El dia de Cap d'Any s'ha llevat amb molt bon temps i toca tornar per recomençar un any que, segur, ens donarà sorpreses noves.
Bon 2019!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada