És d'admirar la capacitat de resposta i d'organització de la gent d'aquest país. És d'admirar que, quan van maldades, ens surten forces de tot arreu; com deien dels jueus: de les pedres en traiem pans! Llàstima que per demostrar això i demostrar-nos-ho a nosaltres mateixos, hagin d'anar maldades!
En un tres i no res hem organitzat dos concerts importants, participatius, amb més de tres-cents cantaires cadascun: el Messies participatiu un cop ho ha deixat la Fundació La Caixa, mal anomenada "la nostra", amb un concert d'èxit a l'Auditori de Barcelona i un altre a la presó de Lledoners; i un concert del Carmina Burana a la presó de Mas d'Enric, organitzat en gairebé una setmana!
Catalunya és un país on l'associacionisme és important, on la gent ens sentim fent pinya en les tempestats, on crec que som força agosarats: el Carmina Burana amb l'únic requisit d'haver-lo cantat almenys un cop i fer-lo tres-cents cantaires sense assajos!
El meu reconeixement a la directora i inductora del projecte, l'Elisenda Carrasco; el meu reconeixement a totes les persones, totalment voluntàries, que hi hem estat treballant, cadascuna segons les seves disponibilitats. El meu reconeixement a les cantaires i als cantaires que amb la seva il·lusió i força de voluntat ho han fet possible.
Demà diumenge 13 de gener ens trobem a Mas d'Enric, al pàrquing de la presó, per cantar aquesta obra cabdal per a qualsevol cantaire. I ho farem amb sol, amb fred o amb calor, encara que nevi o plogui, amb bufandes i guants. Amb músics voluntaris i amb quantitat de gent que s'hi ha ofert.
A les 11h farem un assaig, l'únic, i a la 13h el concert que esperem que se senti reixes enllà. Un cant a la llibertat, allò que no es pot negar mai a ningú que pensi diferent, malgrat que això comporti, i comporta, un esforç per entendre l'altre, un esforç per escoltar i parlar entre dos i un esforç per compartir problemes i trobar solucions encara que comportin un risc per ambdues parts. Això és la democràcia, això és el que, els que encara creiem en l'educació, hem intentat inculcar a les generacions que hem tingut a l'abast; això és, malauradament, el que molts malden per a que ens creiem que no hem aconseguit.
El món de la música s'ha de felicitar: tenim un planter de músics i cantaires que déu n'hi do. I això que, en l'educació, no hem aconseguit fer-ne una matèria de primer nivell.
Demà, tots a Mas d'Enric. Gràcies a tots per ser-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada