Un any més, el CAOC ha organitzat a Barcelona la Dictada occitana amb la col·laboració del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. La seva directora general, Ester Franquesa, ens ha recordat la importància de l'occità a casa nostra, tenint en compte que és oficial en la seva variant de l'aranès.
Un cop més, la sala s'ha omplert de joves i grans que han fet el dictat conjuntament amb la gent d'altres pobles d'Occitània: tots el mateix dia a la mateixa hora. Aquest any hi han participat les ciutats i pobles de: Albi, Albocàsser, Anonai, Arle, Aurenja, Barcelona, Begós, Cantaron, Camolas, Castras. Charreç, Coarasa, Fois, Gap, L'Escarea, La Trinitat, La Vercantièra, Lorda, Massiac, Mende, Menton, Milhau, Montalban, Montbun-Bòscatge, Narbona, Niça, Nimes, Orlhac, Òrcs, París, Pelhon, Riomde las Montanhas, Ròcabruna, Rodés, San Ponç de Tomièras. Sant Flor, Sant Martin Grand, Seilhac, Senta-Gabela, Sent Seren, Setème-dei-Valons, Tença, València, Valhac, Ventuèjòls, Vic de Fesensac, Vilafranca de Roèrgue i el Cantal.
Molta gent, doncs, interessada en l'idioma occità, malgrat els poderosos esforços de l'Estat Francès. Avui mateix, hi ha una notícia al diari electrònic El Jornalet sobre la intenció del Ministeri d'Educació Francès de suprimir l'occità de l'educació pública (https://www.jornalet.com/nova/10637/volon-suprimir-loccitan-de-leducacion-publica). Un nou atemptat a una llengua, una història, una cultura, a una literatura i a un pensament, una forma de viure i veure el món i a una gent que el parla i el vol conservar encara que els parlants no siguin tants en nombre com els francesos. D'aquestes qüestions, malauradament, també en sabem un munt els catalans.
La llengua d'Oc és la llengua romànica d'Occitània; el seu domini lingüístic s'estén per quatre estats i les seves zones: el terç sud de França, La Vall d'Aran a Catalunya, les valls occitanes d'Itàlia (Piemont, Ligúria i una part de Calàbria i el principat de Mònaco.
Fou una de les llengües més importants a l'Edat Mitjana, lloc de trobadors i model per a la llengua i la cultura catalana fins al segle XV. En aquests moments ha passat a ser una llengua minoritària en el seu propi territori degut a diferents causes: els conflictes bèl·lics, l'escolarització i l'arribada de la immigració.
No deixeu de llegir l'entrada sobre occità que fa la Viquipèdia, de les més complertes que hi ha i anar al CAOC on us informaran sobre Occitània i l'occitanisme. El CAOC (Cercle d'Agermanament Occitano-Català) fundat per Batista i Roca i presidit durant molts anys per l'Enric Garriga Trullolls, continua la seva tasca en favor de l'occità i de l'agermanament de la cultura occitana i catalana a partir de cursos, concerts, sortides, exposicions..., i de tot allò que promogui l'acostament entre veïns històrics.
En occità s'expressà Frederic Mistral, mereixedor del Premi Nobel de Literatura el 1904 i s'hi han expressat filòsofs, escriptors i historiadors com Robèrt Lafont, Pèire Bec i el recentment desaparegut Pèire Pessamessa.
A Catalunya se'n fan de classes d'occità. Al mateix CAOC us podeu inscriure als cursos presencials i virtuals i es poden complementar a l'Escòla Occitana d'Estiu a Vilallonga d'Ot en un ambient festiu, rigorós i agradable.
Més de vuitanta persones van fer la dictada a Barcelona aquest any. Al acabar, mentre esperàvem la correcció dels dictats, vam tenir un refrigeri amb torrons i tot i la participació del grup Miràmbel que hi va posar la música i les ganes de dansar.
Després, el premis pels qui han sigut aplicats i han fet el dictat sense faltes i un lot de llibres per a tots els participants. Al final una cantada de l'himne occità: Se canta. És un acte simpàtic que, a més d'aprendre, pots gaudir de bona música i bona companyia.
Ens hi veiem, doncs, l'any vinent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada