Salt de Sallent

Una sortida ben bé hivernal. 

Arribats a Les Preses ja hem notat una mica més de fresca que no pas aprop de la costa, però el dia es presenta força assolellat i estem predisposats a anar-nos traient capes així que iniciem la pujada que ens espera. Ens desplacem amb els cotxes fins a Sant Privat de Bas, un poble petit com de pessebre i continuem fins a l'aparcament del Pla d'en Xurri. Un cop equipats iniciem l'excursió tot començant a pujar. El corriol és pedregós i als més justos de cama ens fa fer unes passes carregades de paciència, però tenim la sort de saltejar els troncs i les branques dels arbres nus de fullam sense ajupir-nos gaire. A mitja pujada s'imposa una parada per anar-nos traient anoracs i polars, bufandes i guants.

El camí et fa anar en filera tota l'estona i t'imposes un descans cada cop més sovintejat: va bé pels que traiem fotos i controlem tracs! Avui, som una colla que ens hem estrenat en els misteris de seguir una ruta amb el trac dels mòbils, interpretant línies i accidents del terreny. Gràcies a la valuosa ajuda de la Núria S. que ens va guiant i assessorant aviat sabrem orientar-nos bé i no perdre'ns per la muntanya.

Saltem rieres i traspassem aigües gelades i caminem en una estora marronosa feta de fulles caigudes de la fageda. 

Com més amunt més presència de neu que es comença a fer més espessa i ens obliga a caminar més lentament. Els cims de la cinglera estan coberts d'una capa blanca i gelada que brilla amb els rajos del sol. Els cims del Pirineu estan ben nevats.

Després d'aquest esforç constant i feixuc arribem a la masia de La Freixeneda, situada en un pla amb vistes a la plana d'Olot i al Pirineu. El terra és blanc de neu verge. Hi fem un bon repòs per agafar força i continuar la pista que bé ens aniria fer-la amb raquetes o amb grampons als peus. 

L'aire fresc, el vent bufa, el sol es va esquitllant per darrere els cingles.

Iniciem la davallada per arribar fins al nostre objectiu tot i que abans preferim seure a la solana i dinar. Encara que el vent ens colpeja el rostre, el sol ens acarona les galtes i les mans. No ens hi podem estar molta estona, avui no cal que pensem gaire en una migdiada. Agraïm aquest moment de repòs i represa de forces.

Continuem baixant tot admirant el paisatge i arribem al Salt de Sallent. Un doll d'aigua gelat, un fil d'aigua que s'escapa per sota el gel i  cinglera avall; una pared gairebé llisa per on s'escola l'aigua gelada, sí, uns quants metres avall. Imposa. El riu que corre pel pla que estem és blanc de gel, els marges blancs de cristalls. Llàstima que no podem veure el salt en tot el seu esplendor; caldrà tornar a fer la pujada a la primavera, amb el desglaç i els brots dels arbres que li donin un toc verd al paisatge. Al lluny, en el cingle que ens queda per sobre, l'aigua ha quedat aturada en el seu descens: fins que el sol no la desfaci no tornarà a caure per regar els prats ni formarà rieres abundoses.

Baixem per un corriol estret, un pedruscall amagat entre les fulles caigudes dels arbres, ara ja despullats tot esperant de nou un millor temps, La cinglera fa difícil endevinar que puguem trobar-hi un camí, però està molt ben marcat.

Les cames han d'anar fent d'amortidors dels genolls. La vista clavada al terra per veure on es posen els peus. Els rocs i les arrels dels arbres sobresurten del fullam. De tant en tant, una petita relliscada en el terra humit. Enmig de la grisor dels arbres sobresurten les heures, el galzeran i el boix grèvol amb els seus fruits vermells i l'herba fetgera encara per florir. 

Hem baixat sense problemes importants, un darrere l'altre, en una ruta que ens ha encantat. Alguna petita dificultat amb el trac que a alguns de nosaltres ens ha fet saltar pel dret de l'espadat: sort que no li hem fet cas i no hem seguit el que marcava! Però això ho solucionarem aviat: la propera pràctica segur que ens hi entenem millor!

Arribats als cotxes, un descans! ha estat una alegría veure'ls que ens esperaven.

Hem acabat la jornada prenent una clara o alguna cosa calenta.

Ha estat una excursió molt maca i agradable i ens ha animat als "antics" i als que han arribat de nou —als que donem la benvinguda— a fer-ne una altra.

Com cada dijous.