Sí, 20 anys que faig el Messies Participatiu.
Tot va començar el 1997, quan vaig veure un prospecte anunciant la convocatòria que feia la Fundació la Caixa, a l'oficina de la Caixa que hi havia a la Plaça del Sol de Badalona. Un noi va veure que m'ho mirava i em va animar. Mai vaig saber qui era, però, li dono les gràcies.
Aquests 20 anys he gaudit de la música, de Haendel, del Messies, dels directors anglesos i catalans, d'un cicle nadalenc que comença amb aquesta obra i de formar part d'una massa coral en la que m'he sentit part d'un tot.
Recordo el primer any, el 1997, amb el Trevor Pinock, un dels millors que he tingut; els assajos al Palau Macaya, els nervis, l'emoció del primer concert al Palau de la Música, l'oportunitat de cantar una obra d'aquestes característiques més enllà d'una coral, l'alegria de la meva mare.
I després, uns quants anys més. Els caps de setmana dels assajos al Palau Macaya, a l'Auditori de Sant Cugat, a l'Edifici Vèrtex, als Jesuïtes de Sarrià..., dissabtes per la tarda i diumenges al matí del mes de novembre i desembre. I uns quants directors: l'Edmond Colomer per dues vegades, que ens ho ha fet cantar tot sencer, el Josep Pons, el Nikolas Mc Gregor, el Cristopher Spering... Tots han deixat la seva signatura a la meva partitura, any rere any.
La decepció de l'any 2013 quan vaig quedar en llista d'espera. Sabeu, em vaig comprar una entrada al Palau de la Música, allà on acabaven les contralts, vaig portar la partitura i el vaig cantar un any més.
El 2014 i el 2015 vaig tornar a quedar en llista d'espera; el 2016 no em vaig apuntar i el 2017, després de quedar en llista d'espera em van avisar que podia cantar-lo els dos dies de concert! Va ser l'últim any de La Caixa. Aquell any, el 2017, tothom va forrar la partitura amb un llaç groc. A La Caixa no els va agradar; havia desplaçat la seva seu principal a València arrel del Referèndum d'autodeterminació i sense dir-nos res, ni quan demanàvem explicacions, senzillament, no ho van convocar. I el 2018 va deixar de patrocinar, organitzar i subvencionar el concert a Barcelona, és a dir, a Catalunya tot i que encara l'organitza a d'altres llocs de l'Estat Espanyol com Madrid, Granada, Tenerife, Bilbao, Sevilla...
El 2018 va significar la creació de l'Associació Messies Participatiu i des de llavors, els i les cantaires en formem part. El teixit associatiu català va donar una resposta ferma i decidida als avatars polítics i la música es va elevar per sobre de les disquisicions de partit de l'Estat Espanyol.
Aquest és el segon any de l'organització del concert per part de l'Associació i dels esforços de la Junta per tirar-ho endavant. Hem canviat el marc, ara cantem a l'Auditori, hem fet sortides relacionades amb la música al Vendrell, tot recordant Pau Casals; s'ha organitzat un interessantíssim cicle de conferències sobre el Messies i Haendel i hem continuat amb la tradició dels concerts participatius en un ambient fantàstic. S'ha apostat pels directors, corals i solistes catalans i ha estat un gran encert. L'any passat ens va dirigir l'Edmond Colomer i vam tenir la presència de la Coral Cantiga; aquest any hem après un munt de música amb el Josep Vila, excel·lent director i pedagog de la música amb el que hem fruit cada nota que hem cantat.
A la Junta i a tots els cantaires que ho fan possible, moltes gràcies!
També aquest any vam portar el Messies a l'esplanada de la presó de Lledoners, en un dia gèlid de gener, però amb una energia a prova de sentències!
Per celebrar els 20 anys he anat a cantar el Messies a Londres, en un viatge amb l'associació cultural Te de Tertúlia i el guiatge musical d'en Joan Vives; no hi podia haver una millor manera de celebrar-ho!
I avui, d'aquí una estona, el concert meu particular dels vint anys! I espero seguir uns quants més. M'agradaria arribar als vint-i-cinc, per allò dels números rodons.
Recordant tanta gent que m'ha donat ànims, sobretot i en primer lloc la meva mare, i altres cantaires que m'han acompanyat i amics i amigues i la gent de la feina que un any van venir en bloc. A tots i totes moltes gràcies!
Avui cantaré per totes vosaltres, amb els mateixos ànims i la mateixa il·lusió que la primera vegada (ei!, i ara, sense mirar quasi gens la partitura!, que ja em sé de memòria passatges dels solistes!).
Si veniu, que en gaudiu molt!
Si no heu pogut, no deixeu d'escoltar el Messies un d'aquests dies de Nadal!
I, de totes maneres, que tingueu unes bones festes acompanyats de la música que us agradi!