Visitar Londres seguint els passos de Handel de la mà d'en Joan Vives, musicòleg i flautista, cantar en el Messies participatiu juntament amb tres mil dos-cents cantaires més és una experiència que no es podrà oblidar.
Han estat quatre dies d'immersió en la música d'aquest compositor que es va enamorar de Londres, que s'hi va quedar a viure i on va compondre bona paret de les seves obres.
Hem resseguit els llocs emblemàtics on Handel va passar bona part de la seva vida i hem escoltat anècdotes curioses d'un músic amb una gran capacitat creadora i que va saber, a diferència d'altres músics, que passaria a la fama per l'oratori del Messies. La seva música, avui en dia, segueix despertant un gran atractiu tot i fer ja 260 anys de la seva mort.
Handel va arribar a Londres el 1710 però hi fixa la seva residència a partir del 1712. Aconseguí la nacionalitat britànica el 1727 i les seves despulles varen ser enterrades a la capella dels poetes i músics de l'Abadia de Westminster on descansen avui en dia.
La ciutat moderna i cosmopolita de Londres no és pas la mateixa que va conèixer Handel, però se'n conserven algunes traces de llocs que van viure la seva persona: l'església de St George on acostumava a assistir a la missa i que li va permetre ser un parroquià més disposant del seu propi banc; els llocs on va estrenar algunes de les seves composicions com la Catedral de St Paul; St Lawrence Little Stanmore on hi ha un orgue històric restaurat respectant l'original de 1716, que té encara alguns tubs originals; a Cannons, la petita església que conserva el primer orgue que va tocar el Handel londinenc i on ens hem sentit molt acollits pels seus feligresos, amb una amabilitat i una simpatia dignes dels britànics. JAmes Bridges, duc de Chandos va ser valedor de Handel. Allà, Handel es va iniciar en la música vocal religiosa en llengua anglesa. Va escriure els onze Chandons Anthems, tres Te Deum, música per a clavecí i la primera versió de l'oratori Esther.
El 1717 es va estrenar la Música Aquàtica amb la inspiració de l'aigua que corre pel Tamèsi. El 1719 ocupà el càrrec de director de la Royal Academy of Music, una societat d'accionistes creada per oferir representacions al King's Theatre. 
Handel representa un dels més grans i coneguts compositors amb una obra prolífica. Al Museu de la Casa Handel (compartit amb un altre gran de la música generacions més tard que hi va viure un temps tocant la guitarra elèctrica, Jimi Hendrix) s'hi recrea l'habitació i hi podem trobar algunes de les partitures que hi va compondre.
Tancat durant uns quants dies, en aquesta casa, va néixer la seva partitura més celebrada i més cantada de tots els temps: el Messies.
Cada any des de llavors, a Londres, es canta el Messies Participatiu i el que es recull continua donant-se a l'Hospici o Foundling Hospital per infants amb dificultats. Podeu seguir l'historia de l'Hospital al primer edifici reconvertit en el Foundling Museum.
Cantar el Messies amb 3200 cantaires més al Royal Albert Hall és una experiència única. La tradició londinenca d'arribar a la sala de concerts amb la partitura, ocupar un seient assignat i diferenciat per cordes —soprans de blau, tenors i baixos de negre, contralts de vermell— i sentir les primeres notes de l'orquestra, és d'una emoció expectant. La sensació de formar part d'un tot, de compartir música i cant, s'obre amb l'entrada de les contralts al número quatre, "And the glory, the glory of the Lord". I la màgia continua amb "For unto us a child is born" i el clam "Glory to God" per acabar la primera part amb les notes del "His yoke is easy".
Fins aquí, satisfacció i una rara sensació de grandiositat.
L'inici dela segona part per part de les contralts "Behold the lamb of God" ja representa una mica més de tranquil·litat, sense els nervis del primer moment. Els homes entren valents al "He trusted in God", interpretant una massa de gent malvada, imitant un so desagradable, fins a arribar a la majestuositat del "Hallellujah" on totes les veus interaccionen amb el públic dempeus i amb l'ovació final eixordadora.
La calma torna amb el "Since by man came death" per acabar amb la fuga del "Worthy is the lamb that was slain" i un Amén llarg i continuat, com que no vol deixar de cantar, immersos en la música i en el que significa tota l'obra.
Els solistes han ajudat moltíssim amb les seves excel·lents veus i el director s'ha atrevit amb tota una massa de gent vinguda de cinquanta països diferents.
La magnífica xerrada prèvia d'en Joan ens ha servit per endinsar-nos més en aquesta gran obra.
En un cap de setmana llarg hi ha temps de voltar pels mercats de Nadal, resseguir en Handel en uns quants indrets més, anar de compres perduts pels carrers de Londres plens a vessar de gent i de cotxes, menjar en els pubs a base d'hamburgueses o del típic Fish and Chips, amb una beere a la mà, admirar els parcs de gespa verda i arbres desfullats—Green Park, St Jame's Park o Hyde Park—, passejar de nit pel Covent Garden i fer totes aquelles coses que s'han de fer quan un fa el turista.
La veritat és que ha estat un temps aprofitat del tot.
El record del Messies continuarà en tots nosaltres, tant en els que vam cantar com en els que van escoltar.
Cada any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada