Ja la magrana
Ja la mangrana al mangranervol esclatar, amoreta mia;
si adormissis on jo sé
en ton faldar l’esgranaria.
I en mig dels llavis cada gra
poc a poquet te’ls posaria;
si els ulls obrissis per plorar
amb mos petons te’ls tancaria.
No hi pensis mai que has de fer niu
I et sobtarà la primavera
que en una branca, tot soliu,
ja un rossinyol se desespera.
Ai rossinyol, bon rossinyol,
canta-li tu de l’amor vera,
tant si fa lluna com fa sol,
tant si fa calda com gelera.
I et sobtarà la primavera
que en una branca, tot soliu,
ja un rossinyol se desespera.
Ai rossinyol, bon rossinyol,
canta-li tu de l’amor vera,
tant si fa lluna com fa sol,
tant si fa calda com gelera.
A. Guimerà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada