Hola Núria:
Torno a ser la mare de l'Edgar. I et volia comentar que estic molt contenta aquests dies: espero que això duri! No sé si han estat massa casualitats, tinc por de “despertar-me” i trobar que tot està igual.
He parlat amb l'inspector del centre i m'ha semblat una persona agradable, que sabia de que li estava parlant, que m'ha escoltat i que m'ha explicat les coses fent-me-les entenedores.
“Em va explicar com funciona el tema de les avaluacions per competències i com realment és complicat elaborar un bon PI dins d’aquesta rigidesa, però també em va dir que tant en el contingut com en la forma es pot flexibilitzar, i que les coses que jo li demanava li semblaven més que raonables: que els objectius siguin ajustats a l’especificitat de l'Edgar; que els criteris d’avaluació no impliquin una “penalització” pel fet de tenir autisme; que provem de fer un PI que ens serveixi per al que queda de primària, fàcil de revisar periòdicament, i que estigui expressat en un llenguatge “positiu”; que contempli objectius comunicatius i de relació funcionals pensant no en edat cronològica ni en competències estàndard sinó en les habilitats de partida –que no se li demani que sigui capaç de revisar un text i millorar-lo, sinó que es proposi com a objectiu de partida aprendre a redactar petits textos a partir d’un treball sistemàtic, per exemple; o que no se li demani que escrigui poesies, sinó que es proposi com objectiu que comenci a entendre el sentit metafòric del llenguatge-; i, sobretot, que fem un PI que no tingui un cost emocional excessiu per l'Edgar ni resulti inassolible per als professionals.
També em va deixar molt parada quan em va dir que durant la seva observació d’avaluació de la tutora havia vist que gestionava bé la classe, però que havia plantejat una activitat de matemàtiques (tema d’euros) en grup que havia estat totalment inadequada per a l'Edgar, tot i tenir en aquell moment el suport de la Núria; em va explicar que li ho havia comentat a la tutora perquè ho tingués en compte. I em va dir que sempre has de plantejar la metodologia en funció dels alumnes que tens i no intentar encaixar els alumnes en una metodologia estàndard
Mira, vaig sortir de la reunió havent-me tret un enorme pes de sobre. Però també pensant que em despertaria i tornaria a ser dilluns al matí...
I, ara, altres coses. L'Edgar va fer la seva primera exposició divendres passat: una exposició d’un tema de MEDI (apa! per començar ben forts!). La va fer amb el suport d’un power point que vam estar preparant ell i jo durant setmanes, amb moooltes imatges i contingut textual molt ben estructurat. La vam assajar molt, la vam ajustar sobre la marxa... El power point final no contenia pràcticament cap text, ho portava tot al cap (l’entonació i els recursos comunicatius eren més naturals així; vam prioritzar que s’expressés com és ell, encara que formalment cometés errors). I el resultat es veu que va ser boJ -. La Núria ens va escriure una nota dient que havia anat molt bé, que havia tingut suport per recordar-li que parlés més a poc a poc o més alt (portava una noteta amb instruccions per a la Núria respecte de les coses que li costaven una mica més), i que havia interactuant amb els companys durant l’exposició JJJ Estem supercontents, però ens fa por què serà el següent que ens demanaran... glups!
L’endemà, dissabte, a la piscina, la monitora ens va estar dient com va de bé la seva adaptació al grup i com ha millorat nedant amb la intervenció del monitor de suportJ I a la tarda vam anar tots quatre a fer de públic del programa de TV3 “El gran dictat”. És un concurs de llengua i ortografia; a l'Edgar i a la Gemma els agrada molt, així que els hi vam portarJ: més de 4 hores allà ficats (amb pauses, per sort), amb la intenció de marxar en el moment que l'Edgar es posés nerviós o no aguantés més. La intenció no es va materialitzar, perquè va aguantar com un campió; de tant en tant li havia de demanar que tornés a seure, que no parlés i que baixés els braços... però amb paciència tot s’arregla J Vam tenir la sort que en un dels programes que van enregistrar un concursant de Badalona es va endur el pot (més de 70.000 euros... el primer des de fa 8 mesos) i va ser molt divertit, perquè la reacció del públic va ser molt espontània i incontrolable i l'Edgar va poder saltar i cridar “Visca! S’ha endut el porquet!”sense problema J El pare ho va gestionar perquè els nens poguessin fer-se una foto amb el presentador, que és molt divertit i peculiar, i així va ser com l'Edgar va preguntar-li com es deia de segon cognom i li va explicar que “crepuscular” vol dir “del vespre”
En fi... tenia ganes d’explicar-te coses xules.
Petonets,”