Hem tornat a cridar i cridarem tantes vegades com faci falta: Independència!! Perquè som un país, perquè ens mereixem ser nosaltres mateixos amb les nostres virtuds i defectes, oberts a tots els pobles eprò essent nosaltres. Perquè cada casa ha de llaurar sa terra, tant si som pobres com rics, no només perquè ens espolien si no per dignitat, per deixar de ser un país ocupat i per ser lliures per expressar la nostra manera de ser.
No hem sigut tants, però on eren tots els que contesten les enquestes i són independents sobre el paper? On tots els que van cridar el juliol passat? Hi havia molta jovenalla i he pensat que era bò: ells ho haurien de veure i ells són els que han de treballar més per aconseguir-ho; nosaltres els ajudarem i els animarem, però ara ja s'han de posar al davant.
Gràcies a l'Heribert Barrera pel seu parlament, per la seva coherència de pensament i per ser-hi, també cridant. Gràcies al Dr. Broggi i a l'Oriol Domènech, pel seu itinerari i les seves paraules. Continuarem cridant!: In, In DE, IN DE PEN DÈN CIA
