Trobada Port de Salau 2023

 

Benvinguts a la XXXVIena Pujada al Port de Salau

Benvenguts a la trenta-sis Pujada al Pòrt de Salau.

 

Uèi 6 d'agost nos hem retrobat al Pòrt de la Libertat

Un còp de mai, dempuèi 36 ans nos rescontram aquí, amb solelh, vent, bruma o pluèja (aqueste an, sense pluèja, mas ambe bruma de la part occitana e amb solhei de la part catalana; aiçò vol pas dire res!, lo solhei a sortit per totes!).

E nos rescontram per celebrar e renfortir les amistats dels nòstres pòbles: occitans e catalans units a Salau!

Aquesta trobada que van iniciar el CAOC català i l'ASPIC occità no ha perdut els seus objectius: un retrobament entre dues nacions que han existit amb una història i una cultura paral·leles, que han compartit les vicissituds del pas dels segles, que s'han ajudat al llarg dels temps, les guerres i les revoltes, i que han lluitat per preservar la cultura i la llengua occitana i catalana. Una llengua atacada des dels dos estats d'on formen part. El 2023 encara lluitem per la defensa del català i per la defensa de l'occità, encara lluitem pels  nostres drets lingüístics com a col·lectiu i com a persones. Una llengua no és tan sols una gramàtica i unes paraules de vocabulari; una llengua és una forma de pensament, una manera de ser, d'entendre i de pensar el món i aquest dret que francesos i espanyols poden desenvolupar en total llibertat, ens el neguen als altres, com si un sol idioma pogués enriquir la humanitat. Tothom és capaç d'entendre i comprendre si hi ha voluntat. Però, no depèn només de la voluntat. És un atac a la carta dels Drets Humans que tenim cadascú de nosaltres i cada poble del que formem part. I volem existir i volem col·laborar i volem i tenim moltes coses a dir i compartir entre tots els habitants de la terra. I això que sembla tan fàcil i entenedor sobre el paper, és enormement dificultós en la realitat del dia a dia.

No ens conformem que ens deixin parlar en català al Congrés Espanyol, no en tenim prou en parlar-lo "en la intimitat", volem viure cada dia en català; volem viure al país. Senzillament, hi tenim dret, no calen més explicacions ni més justificacions.

I això que volem com a catalans a Catalunya, ho volem pels occitans a Occitània: al Llenguadoc, al Llemosí, a la Gascunya, a l'Aran, a la Provença, a les regions occitanes d'Itàlia, al País Basc i a tots els indrets on es parlin llengües pròpies. Perquè volem ser i existir en aquest món. Perquè som i existim. 

Viure i conviure, així de senzill.

La trobada al Port de Salau representa això i molt més. És l'expressió de voler ser de dos pobles amenaçats des de l'extrema dreta i poc defensats per l'esquerra. Com si haguéssim de demanar permís per viure o haguéssim de pidolar unes engrunes de llibertat que es tanquen de seguit, per part de tots. No oblidem que la república francesa i l'estat espanyol socialista (fins ara) estan governats per partits i institucions que no promocionen pas drets per igual per a tots els seus habitants, que decideixen crear quotes pels idiomes o negar-los el dret al seu aprenentatge, que poden tancar professors o centres educatius, que no adoctrinen, no!, tan sols imposen què i quan s'ha d'ensenyar i en quins termes, que deixen passar el temps sense cap mesura efectiva de protecció a les llengües minoritzades encara que després s'escandalitzin pel que decideix  "la temuda extrema dreta".

Però Salau representa un refugi de germanor, un conviure junts després de l'esforç d'una pujada cap a un coll que sempre ha estat un espai de llibertat tal com va reivindicar el president del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

El simbolisme del pa i el vi compartit, encara que l'adaptació actual sigui del formatge i el vi (molt bons, per cert!). Una música tradicional que sona arreu de les valls, amb uns instruments pujats pels seus músics a pes de braços; unes danses ballades sota l'oneig de la bandera occitana i de la senyera i una pancarta que resumeix l'objectiu de la trobada: "Salau per l'amistat occitano-catalana". I aquest any hem estrenat samarretes: "per la lenga e l'amistat occitano-catalana".

Des del port, el CAOC, hem volgut agrair l'ajut i el suport a l'entitat amb la col·laboració de les aportacions dins el programa TotSuma. És un goig saber que es compta amb nosaltres, que la gent ens agraeix d'aquesta manera l'esforç d'existir en uns moments difícils econòmicament. Plan mercès a totes!

Hem tingut un dia ben fred, amb un cel claríssim i amb una boira que anava i venia volent ensenyorir-se de les muntanyes i de nosaltres, que desapareixíem durant uns instants per la broma; però no l'hem deixat i la joia del retrobament ha pogut més que el temps. La foto de família i l'hora dels adéus, "no és un adéu per sempre, sols adéu per un instant, el cercle refarem i fins potser serà més gran", ens deixa veure que hem passat un bon dia, amb el somriure als rostres, amb les cançons a flor de llavi i amb la creença que anirem guanyant la Llibertat.

Fin finala:

Òsca Occitània libre

Visca Catalunya lliure!