L'esforç de 482 cantaires ha fet possible aquest concert. Tots i totes n'hem gaudit durant els assajos amb l'Elisenda Carrasco, una excel·lent directora, i amb tot l'equip que ha preparat els cantaires vinguts de tot arreu amb il·lusió i moltes ganes.
Excel·lent també la batura del director Victor Pablo Pérez que s'ha mostrat en tot moment comprensiu, esperançador i molt agradable. A tots moltes gràcies per permetre'm participar.
Per veure el treball fet, cliqueu
aquí
La
Missa de Rèquiem en
Re menor (K.626) de
Wolfgang Amadeus Mozart va ser composta el
1791. Va ser l'última composició de Mozart i potser una de les seves obres més reconegudes i amb més força, no només pel que fa a la música, sinó també pel debat sobre com una part de l'obra musical es va completar després de la seva mort, i com va ser composta pel seu amic i alumne
Franz Xaver Süßmayr. Malgrat això, l'obra va prendre un lloc destacat entre el cànon de les obres de Mozart.
L'obra està escrita per a
soprano,
contralt,
tenor i
baix solistes i
cor, i
orquestra composta per dos
corni di bassetto (instrument molt apreciat per Mozart al llarg de la seva carrera), dos
fagots, dues
trompetes, tres
trombons,
timbales,
violins,
viola i
baix continu (
violoncel,
contrabaix i
orgue). En el moment de la mort de Mozart, el 5 de desembre de 1791, només tenia complet el moviment inicial (
Rèquiem aeternam) en tota la part orquestral i vocal. La següent, el
Kyrie (una doble
fuga), i la major part de la seqüència (des de
Dies Irae fins a
Confutatis) estava completa només en la part vocal i el continu (el xifrat de l'orgue), encara que ocasionalment, algunes de les parts orquestrals prominents havien estat breument indicades, com la part del violí del
Confutatis i els ponts musicals en el
Recordare. L'últim moviment de la seqüència,
Lacrimosa, va quedar incompleta després de vuit compassos. Els següents dos moviments de l'
Ofertori igualment eren parcials (el
Domine Jesu Christe en les parts vocals i el baix continu i l'
Hostias en la part vocal).
El 1960 es va descobrir un esbós de la fuga Amen, que conclouria la seqüència posterior a la Lacrimosa.
Mozart va rebre un encàrrec anònim d'escriure el Rèquiem, rebent la meitat del pagament per avançat.
Joseph von Eybler va ser un dels primers compositors que va tractar de completar l'obra, treballant des del
Dies Irae fins
Lacrimosa, però es va veure incapaç de completar la resta.
L'encàrrec va ser atorgat a un altre jove compositor,
Franz Xaver Süßmayr, qui va utilitzar aspectes treballats per Eybler en la compleció de l'obra. Süßmayr va afegir la seva pròpia orquestració en els moviments del
Dies Irae en endavant, va completar la
Lacrimosa, i afegí alguns nous moviments que una obra de
Rèquiem normalment incorpora:
Sanctus,
Benedictus i
Agnus Dei. Afegí una secció final,
Lux aeterna per adaptar dos moviments que Mozart havia escrit amb diferents paraules, que finalitzaven la missa de Rèquiem. El fet que l'obra acabi amb una recapitulació del primer moviment és una mostra de les característiques de la
forma sonata. Mozart no és l'únic compositor que fa això, posteriorment, molts rèquiems repetien el primer moviment al final.
L'obra completa, inicialment escrita per Mozart però acabada per Süßmayr, va ser enviada al
Comte Walsegg, datada al 1792.
L'obra es va estrenar a
Viena el 2 de gener de 1793 en un concert en benefici de la vídua del músic austríac. El 14 de desembre de 1793 es va tornar a interpretar, durant la missa que commemorava la mort de la dona de
Walsegg.
(Text de Viquipèdia)
