_no sabeu pas com acompanyen les campanes_
repiquen a tothora.
Maletes que marxen,
que han passat la Nit de Nadal
dalt la serralada.
Cremalleres que arriben plenes
de gent de tot arreu.
A la vesprada hi haurà calma
i els llums s'estendran per sota la muntanya.
Avui, es veu el mar platejat
i la boira que s'alça de la plana: lluminós dia de Nadal
que ens retorna a la infància.
Montseny i Cadí nevats,
a Port del Comte una punta blanca,
els Rasos enfarinats,
el Puigmal radiant amb túnica nivia
i a ponent les muntanyes d'Andorra.
Resplendent la Mola,
Sant Salvador amb els pobles amagats per la boira i enllà de la calitja, Terrassa i Barcelona.
Camí dels Degotalls humit
que canta a la Verge a tothora. Al final del camí
ploren les roques
Des de la Creu de Sant Miquel fins a la Creu dels Escolans,
ploren les roques
Des de la Creu de Sant Miquel fins a la Creu dels Escolans,
olorant bruc i garric,
boix, marfull i romaní.
Per la ruta de les ermites penjades,
solitàries des de fa segles,
trepitjant camins pedregosos que pugen
i escales que devallen,
per arribar al rés dels monjos
que les campanes acompanyen.
Que tinguem un bon Nadal
i res ens faci mal,
que encara queda,
tot mirant el pessebre,
les restes de Sant Esteve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada