Sant Esteve

Per Nadal un pas de pardal. Per Sant Esteve un pas de llebre. Tot i que no es nota gaire amb aquesta pluja que va xopant des d'ahir. Aquest Nadal ha estat, veritablement, passat per aigua. Encara sort que el 24 vaig poder anar a la Creu Nova dels Escolans i el dia de Nadal als Degotalls tot obrint i tancant el paraigües. Avui m'ho veia més malament, però quan ha semblat que amainava una mica m'he arribat fins a la creu de Sant Miquel, que avui deu estar buida de gent.

 Així i tot m'hi he trobat una parelleta d'ulls xinats que s'anava fent fotos.
I com totes les "nenes" d'aquells països se n'ha fet en totes les "posses" possibles. Jo mirant-m'ho amb la màquina aixoplugada sota el braç, però visible; el paraigües que se'm tombava i no servia de gaire, i, segurament, fent una cara de circumstàncies de la que la noieta no n'era conscient. No han patit pas de veure una senyora vella mullant-se!

He fet una foto de revolada que pel camí he vist baixar tota una colla de "nipons". Encara he tornat a trobar la parelleta una mica més amunt fent-se fotos mirant a no sé on.

En començar el camí de tornada s'hi ha posat més fort. A la cel·la he posat a assecar mitjons i botes, jersei i pantalons humits i he passat el drapet per la màquina.  He comprovat que a casa tot estigués bé; sembla que el mar està esvalotat i se sent força. He recomanat, de broma, al meu germà que si anaven mal dades i començava a entrar aigua salada pugés a les golfes i m'ha contestat una evidència: no hi arribaré pas. Uau! Ara haurem de instal·lar una salva escales que vagi més ràpida cap amunt, al segon tram d'escales de les golfes! Sort que l'aigua no és mourà de mar!

Bé, amb tot això he decidit fer el vermut esperant l'hora de dinar al Cisneros. Aquest ha estat l'any que m'he fet més fotos jo mateixa, (que no tinc pas tendència a fer-me'n) amb tanta pluja que no m'ha deixat sortir gaire.

Sant Esteve és sinònim de canelons i una mica de peix. I anar acabant els torrons i neules i buidar l'ampolla de xampany oberta per Nadal. Recloure's a la cel·la i veure alguna pel·lícula del Netflix i posar la televisió per sentir el concert de Sant Esteve al Palau de la Música, acabat com gairebé sempre amb els crits d'independència i senyeres estelades que es despengen de les graderies d'orgue. Aquest any també alguna de Palestina.

 I  endreçar-ho tot, que demà ja baixo per anar-me'n cap a Portvendres, a la Catalunya Nord, a fer el Cap d'Any, que a veure si ho puc celebrar amb marisc i algunes ostres. I el mateix 1 de gener tornaré cap a casa. Semblen unes vacances com quan treballava!

Mira, em fa gràcia fer això. Que a l'estiu quan tothom va a la platja, jo ni m'hi acosto i a l'hivern m'agrada conèixer pobles de la costa. Tinc pensat anar a Elna, a la Maternitat que encara no he visitat i passejar per Cotlliure i Portvendres i dedicar-me a la fotografia. A veure quin temps farà!

Demà diré adeu a la muntanya que m'acull cada any i fins l'any que ve que no sé, crec que no, si podré pujar el tercer diumenge de febrer a la Festa de la Renovació de la Llengua Catalana. Però, ja en pensarem alguna. 

Si més no, ja tinc la reserva feta pel Nadal del 2026!