31 de desembre 2025

Bé, doncs, així sense gaire voler-ho, ja hem arribat un any més al darrer dia de l'any segons el nostre calendari establert. I ara comença un devessall de bons desitjos, d'un futur millor, de campanes al vol, de futures esperances... Com si cada any que passa sempre hagués de ser millor que l'anterior. De fet, cada any acostuma a ser igual. Més grans els que arribem al final, una mica més malalts els que ja ho estan, segurament esperançades les que han de tenir algun fill. 

Les xarxes s'omplen de missatges de bons auguris. I no voldria donar la nota; jo també n'envio alguns i en suprimeixo molts. Tothom sembla que hagi de ser feliç en aquestes festes. Sort que s'acaba! A mi no m'espanten els dinars i les convidades, possiblement perquè no les tinc; a mi, m'espanten els missatges enviats, millor dit, reenviats la majoria! Ningú fa ja la Nadala personalitzada, ni el desig de Bon Any. N'hi ha de desitjos que es reenvien milers de vegades.

Un any, jo que les faig genuïnes encara, en vaig rebre una d'una amiga. I sabeu, n'era una que jo havia enviat a una tieta que tenia! Quan li vaig preguntar a la persona que me l'havia enviat de qui l'havia rebut, que pensava que em diria algun conegut meu, la sorpresa va ser que ella no ho sabia i que, possiblement, era d'una veïna que li havia enviat una amiga que vivia al carrer Balmes. Valga'm Déu. La del carrer Balmes era la Maria, la dona del meu tiet, que li havia agradat tant el meu poema que va empastifar mig Barcelona! I jo creient que havia considerat que anava només per ella!

Des de llavors, n'envio menys i algunes encara tinc l'humor d'imprimir-les i plastificar-les i donar-les en mà o dirigides expressament a algú.

Ja està bé, ja, desitjar el bo i millor cada any. No em queixo de rebre-les, però arriba un moment que potser enfarfeguen. Perquè, a sobre, totes són iguals, les postaletes.

Però sembla que la nostra societat, que vol la llibertat personal, que valora l'individualisme, que és molt esquerrana i no creu en res de l'església catòlica, necessita fer permanent els valors de sempre, el més convencionals i més tradicionals (els de les dretes que transgredeixen), els més col·lectius i de "quedar bé". Llegia l'altre dia a Vilaweb, que un 30 per cent de joves no sap què es celebra per Nadal. I, suposo, que per Cap d'Any deuen beure i ballar sense saber exactament perquè.

És una llàstima que no sapiguem perquè fem les coses, ni d'on venen ni on van. És una pena que tot ho expliquem amb això de l'església o de les dretes o de les esquerres, quan de fet ho hauríem d'explicar pels valors humans d'amistat o de suport a les persones. Potser que no m'allargui més que acabaré fent filosofia barata.

Sense més, jo també us vull felicitar pel nou any que arriba. No serà de traspàs, tindrà 365 dies per fer allò que puguem: conservar els amics i familiars, conèixer gent nova, viatjar els que puguin, caminar els excursionistes empedreïts, xerrar qui en sap i escriure qui pot; admirar la natura i retenir-la i intentar no fer-la malbé del tot... i tantes i tantes coses que ens procuren viure i que podeu acabar d'omplir tots els que em llegiu.

Moltes gràcies a tots i totes els que heu seguit aquest bloc una sola vegada o moltes, un any o un any rere l'altre. Als que us ha agradat i als que l'heu trobat penós, que també n'hi deu haver encara que no ho digueu. Jo m'hi trobo bé. Em descarrego de moltes coses, aprenc dels comentaris i tinc la sensació que tinc lectors que em segueixen i això sempre agrada. I gràcies als que sempre em feu quedar bé, que crec que moltes vegades ho feu per misericòrdia, que això també passa. Intentaré continuar escrivint el que pugui. Penseu que encara tinc pendent de fer una novel·la, però no us molestaré pas ni us obligaré a llegir-la capítol rere capítol. Ara, quan la publiqui, me l'haureu de comprar! No patiu, encara queda molt; l'haig de començar i tot. Primer, m'haig de jubilar de les activitats que faig en aquest moment!

Un bon any 2026 i sigueu i estigueu bons!