Dia de Reis: els reis venen

Tres reis d'Orient  Tres reis d’Orient – tres reis caminaven, la corona d’or – de lliri la barba, el mantell brodat – d’ocells i de branques. Diuen que han vingut – de la serralada, i jo no ho crec – que la gent s’enganya. Ben embolicats – dins una nevada, del cimal del cel – han fet la baixada amb un sarronet – d’esteles de plata. Tres reis d’Orient – tres reis caminaven, la corona d’or – de lliri la barba. Passen bandolers – bandolers d’Espanya, portant ganivets – d’un pam a la faixa. Maten els tres reis – amb una rialla. Voreta el camí – els tres reis finaven, la corona d’or – de lliri la barba. I els grans bandolers – allavors s’esglaien, que del sarronet – esteles de plata fent molta claror – cap al cel pujaven, i que allà allà – dins la volta blava, tres reis d’Orient – tres reis caminaven.   Josep Sebastià Pons                 Ja ha passat la nit de Reis i a Badalona ja hem cridat els reis. Després de la cavalcada que ja no passa per davant de casa, el carrer d'en Prim, cridem els Reis (els hem fet cagar) perquè no s'oblidin dels infants ni dels grans. Sembla que és una tradició genuïnament badalonina. Un cop a casa, es camina passadís amunt, passadís avall, tots posats en fila, al davant els infants, al darrere els grans cantant la cançó dels Reis vénen i comencen a caure per sobre els caps caramels, confits, fruits secs, monedes i paquets de tabac de xocolata, llaminadures i llepolies. Tot acompanyat amb un bastó o un pal picant a terra. Molts caramels es recullen trencats, és clar, però l'emoció de recollir-los pot més que la trencadissa. No sé qui en gaudeix més, si els petits amb aquella il·lusió, aquella emoció i sorpresa o els grans que van al darrere i, jo recordo, que es feien un fart de riure.    "Els Reis venen, venen de la muntanya, porten joguines per a la canalla; els Reis venen, venen de l’Orient, no porten res per als nens dolents! Els Reis vénen, les cireres cauen, cauen del bastó de Nostru Senyor".   Desitjo que els Reis, els de l'Orient, us hagin portat moltes coses i sapigueu com utilitzar-les. I l'any vinent torneu a cantar la cançó i també demaneu millors sentiments, més respecte per a tothom, una societat més inclusiva, els mateixos drets per a tothom... (amb la pau no cal que insistiu, és molt difícil). Potser tot aniria una mica millor si encara poguéssim creure en els Reis, els de l'Orient! I dijous cap a escola!