Recordo que el 1982 vam fer una volta pels Castells Càtars, o el que en quedava d'ells en aquell moment. 
El terme Castells Càtars, utilitzat pels francesos, ha estat i és una marca turística molt ben explotada si tenim en compte que alguns d'aquests castells no ho foren mai de càtars o almenys construïts pels albigesos. Alguns llocs, com els castells de Montsegur, Puillorenç o els Castells de Lastors van ser testimonis dels esdeveniments de la primera meitat del segle xiii, malgrat que l'Església càtara no els construís, sí que van servir d'allotjament i refugi als seguidors d'aquesta religió.
El catarisme ha tingut molt bona premsa en uns moments com els actuals en els quals s'ha plantejat la raó de ser de l'església catòlica, sobretot si es pensa en els seus dirigents. Tot el que té a veure amb l'amor, la pobresa, la poca ostentació i el retorn als postulats de Jesús de Natzaret tal com ens han explicat en les Escriptures és benvingut. Una doctrina que practicava el dualisme entre el Bé i el Mal, de la que no se'n sap exactament el seu origen i de la que s'ha perdut el rastre, pot tenir moltes simpaties avui en dia.
Una doctrina que alguns titllen d'heretgia sempre té seguidors i simpatitzants. Però hem de pensar que, el catarisme, també va suposar uns interessos de poder: un poder dels reis contra el Papa; un poder del Papa contra els reis. Unes disputes polítiques, econòmiques i de domini del món conegut en aquells moments i que ara ho revivim amb el romanticisme que hi sabem posar en les coses passades i més, si juguen a favor nostre.
Últimament han sortit per arreu els últims càtars del Principat, els camins dels Bons homes, els castells càtars o viles a Catalunya, quan realment no n'hi va haver cap, les rutes dels càtars i fins i tot les coves on es van refugiar els càtars. Les festes de càtars i els mercats i fires càtars. Des del Berguedà fins a l'Alt Urgell podem dir que és territori càtar!
A mi també sempre m'han sigut simpàtics els càtars.
I com dic, ja el 1982 en vam recórrer part del territori. Una ruta del tot recomanable si es fa amb cotxe propi i sabent on vas.
Nius d'àligues com Querbus, Aguilar o Termes, antics castells com Puillorenç, Perapertusa o Puivert, torres connectades com a Lastors, pobles com Menerva, fortaleses com Montsegur o torres de guaita com Roquefixade. I grans complexos. com diríem avui dia, com el castell de Foix. I tots al voltant de la Ciutadella de Carcassona. País occità per excel·lència.
Querbus, realment fa impressió, dalt d'un penya-segat que domina la plana. Les parets de la muralla es confonen amb la roca i le àligues i els voltors hi donen voltes. El camí que hi porta és costerut entremig de matolls i boixos i roques, però quan sou dalt, us sentiu senyors de la terra.
El castell d'Aguilar és més modest, dalt d'un turó que vigila l'accés des de les Corberes fins al mar. El 1020 formava part del comtat de Besalú fins que els vescomtes el van llegar als senyors de Termes.
El de Termes és un dels castells anomenats càtars, a mig camí entre Carcassona i Perpinyà. Envoltat per les gorges de Terminet, en aquests moments està força derruït.
Puillorenç, de runes ben conservades, no és un castell veritablement càtar, tot hi que s'hi van allotjar alguns perfectes i Pere Peraire, diaca càtar de la Fenolleda. Simó de Montfort no s'apoderà mai del castell.
En canvi, Perapertusa sí que és un castell càtar, construït el segle XI sobre una cresta rocosa dalt d'un turó. A l'època dels càtars hi havia un passatge secret que permetia accedir-hi. Avui el passatge és tancat, però hi podeu pujar pel camí que hi porta si voleu fer una via d'escalada. Si no, és millor que feu un tomb al castell i entreu per l'entrada principal que es troba al nord. Val la pena pujar-hi si no teniu un dia de trons i llamps!
El castell de Puivert és de més fàcil entrada tot i que està sobre un pujol que domina el poble. Conserva tots els murs i la impressionant torre de l'homenatge, una veritable torre defensiva que ens permet dominar des de dalt la regió de Quecorb.
Lastors, en realitat, són quatre castells càtars, situats en un paratge magnífic. Es troben sobre un contrafort rocós i aïllats entre ells per profundes valls. Els quatre castells conformen un conjunt únic que va pertànyer als senyors de Cabaret i foren un important centre d'activitat religiosa càtara.
Montsegur, el castell vengut per excel·lència com a castell càtar, però en realitat va ser l'últim refugi dels càtars, quan, després de la batalla de Muret, Gilabert de Castres s'hi refugia amb i es converteix en un reducte dels bons homes i les bones dones. El 1243, després de deu mesos de setge, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis, inicien negociacions amb els assetjats: o abjuren de la seva fe o van a la foguera. Uns dos-cents foren cremats de viu en viu i d'altres moriren a la presó. Els "màrtirs del pur amor crestian" foren cremats al Prat dels Cremats on hi ha un monòlit que en recorda la història. Fou la fi del catarisme tot i que desenes de milers de càtars van travessar el Pirineu cap a terres catalanes.
Dues grans viles són importants en aquest recorregut: Foix i Carcassona conegudes ja a bastament.
I Menerba, que viu gràcies al turisme càtar i a la producció de vi. Lligada al catarisme per Guilhem de Menerba, senyor que va negociar la rendició dels albigesos amb Simó de Montfort.
No es pot entendre el catarisme i el seu temps sense fer una ruta per aquestes terres: admirar els castells i el lloc on foren construïts, assedegar-se d'aquest paisatge!
El 1982 encara no estava tot explotat; a Montsegur, per exemple, no hi havia cap taquilla on et cobressin per pujar el camí costerut fins a arribar als murs que queden dempeus.
Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats on van ser aniquilats els càtars que quedaven. Unes trobades que enguany es volen recuperar si el virus ens ho permet. A finals de juny, quan l'aroma de la farigola i les herbes remeieres ens hi poden acompanyar.
Vam fer una altra sortida als castells, el 1991 i el 1993 amb els amics de la UEC. Llavors vam ampliar la visita a unes quantes abadies, de les que recordo Lagrasse i la de Fontfreda prop de Narbona, veritables joies.
Més tard, el 2002 vam fer una sortida en terres càtares, per setmana santa, amb una bona amiga.
Ara penso que fa temps que no hi he anat. I en aquesta setmana santa tan estranya he pensat en aquests castells on m'agradaria tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada