Dent de lleó

Dent de lleó (Taraxacum officinale)

Noms populars: Pixallits, cama-roja, lletsó d'ase, apagallums, llumenetes, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó, xicoira de burro.

 

"Perquè, quan encara són una llavor… les dents de lleó són dents de lleó. I quan broten, també són dents de lleó. I quan els hi creixen les tiges, quan els hi cauen les flors, quan apareixen les llavors… en tot moment i lloc, les dents de lleó són dents de lleó".

Dents de Lleó de Laura Aldabó, Adriana Bacardit, Arlet Mollà, Mònica Xifrè. 

Edicions Baula, col·lecció La Llum del Far

Lo fruit de la xicoia, lo de la flor daurada,
no el coneixeu?
L’heu vist sobre les herbes alçar-se de la prada,
com un cabdell de cànem, com un borrall de neu?
Apar subtil esfera que li ha caigut de l’aire
i es té damunt d’un bri,
dient a la viola de flor:

 Dóna’m ta flaire: i als pregadéus:  

Agenolleu-vos aquí
És un pomell d’escuma vanitosa,
una blanca bombolla de sabó,
un vaporós esqueix de nebulosa
que aspira a ser del prat constel·lació.
¿No el coneixeu, lo fruit de la xicoia?
Ventau-lo i se desfà com una boira.
I aquella inflor que creix
amb tot la seu estuf,
tot s’esvaneix
d’un buf

 
Eixa és ta imatge, oh vanitat superba!
D’aquell orgull ne queda un briner d’herba
que un peu aixafarà.
Aixís la teva ufana, 
aixís ta glòria vana
ben tost s’apagarà
com la claror d’un llum
I es desfarà
com fum.

                                       Jacint Verdaguer

Vola lluny,

plomall de flor,

cor de vent,

ales de gasa.

Puja amunt

pel cel d'estiu,

cerca espai

i nova casa.

                   Lola Casas