Montserrat

Avui dilluns vint-i-set d'abril. Avui, la Mare de Déu de Montserrat.

Fa un temps, n'hi havia moltes de Montserrat. Durant els anys que em vaig "passejar" per les escoles, cada vegada en vaig anar trobant menys. Els dos darrers anys crec que hi va haver un repunt, que en diuen ara, i en barris on no pensaves trobar-les. M'agrada el nom tot i que sempre l'he trobat massa llarg, però prefereixo dir-lo tot sencer que escapçar-lo com fan moltes amb diminutius o talls per davant o darrere: Montse, Muntsa, Mont, Rat... Trobo que, moltes vegades, els noms que es posen a les persones, acaben configurant la seva manera de ser i de fer; fins i tot, acabes pensant que no es podia haver anomenat d'una altra manera. No és el mateix una Montserrat que una Jessica, per exemple, encara que els dos noms siguin molt respectables.

Avui, doncs, festa grossa al Monestir. Les campanes, ja de bon matí, tocant a cor que vols. Montserrat engalanada i plena de gent; crec que no me la puc imaginar en un dia com avui solitària i deserta. 

Ahir ja devien fer la vetlla a partir de les deu de la nit. Una vetlla on el jovent era el protagonista i els cants de la gent omplien l'església; monjos i escolans; i per acabar el Virolai cantat amb emoció. I, durant molts anys, cap avall, de tornada a casa, on arribàvem a les dues de la matinada i l'endemà cap a treballar! Un petit regal cap a la meva mare montserratina!

A Montserrat s'hi està bé, sobretot quan la "turistada", els autocars i els orientals en marxen i queden els estadants de l'hotel i de les cel·les. Un passeig a la nit, abans d'anar al llit, baixant un tros de carretera i veien els llums de les cases dels pobles del peu de la muntanya i de més enllà; els cotxes que passen diminuts per la carretera de Monistrol cal a Martorell, o els que fan la pujada cap a Terrassa; l'últim tren que ve de Barcelona entrant al túnel del baixador de Monistrol. L'aeri ja ha parat, els cotxes que arriben a aquelles hores al monestir, o en marxen, deixen les ràfegues dels llums il·luminant la fosca; mirant amunt, cap al cel negre, les estrelles d'una nit clara et fan pampallugues. O, si és un vespre de boira, els llums queden atenuats, el paisatge entelat i respires l'aire fresc de la nit i la humitat que degota per les muntanyes.

Al matí, tot reneix. Quan t'acostes cap a l'estació del cremallera, pots trobar-te per sobre els núvols, un dia radiant a dalt de la muntanya i els pobles tapats per un vel blanc i espès. 

Hi ha coses a fer a Montserrat i llocs on anar. Per més cops que hi vagis, en descobreixes sempre de nous. Gent que camina, gent que corre i gent que escala. I aquests darrers anys amb la companyia d'unes quantes cabres salvatges resseguint els corriols de la muntanya, que treuen el cap per darrere de les roques i la vegetació i se't queden mirant, esbatanades, quietes, fins que es cansen.

Bruc i romaní i boix t'acompanyen per tots els camins i l'olor de la farigola quan és el temps.

Unes bones caminades, unes bones lectures i un bon repòs. 

I avui, vint-i-set d'abril del dos mil vint, que no hi podem pujar, desitjo una bona diada als monjos, perquè els escolans no hi deuen ser, i que en el seu recolliment tinguin la joia de la celebració i, com deia en Verdaguer, vetllin per tots els catalans.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.