La galant noiaEmbandereu finestres i torratxes
i venteu les campanes a desdir,
ompliu el got de les millors garnatxes,
mateu dotze pollastres i un garrí.
Que el nunci cridi al ball de les morratxes
i a una òpera amb piano i violí,
i a processó, que jo us daré les atxes
i diners per a música i llatí.
Escampeu pel carrer murtra i jonquilla,
que arribarà la noia que a mi em plau;
té els cabells llargs i curta la faldilla
i un cos de reina que se'n va a sarau.
Quan ella salti de tartana, a fe,
farem un -Oh!- tot empassant l'alè
(D'Auques i ventalls, 1914)
En la mort de l'heroi
Sento passes i passes... Endevino
com dintre d'un silenci funeral,
entre punys closos i mirades seques
martelleja un timbal,
quin orgull —sota el ròssec de les boires,
enfront de la despulla del lleial—
de tenir una bandera prohibida
per podar-la a mig pal
(De "La Revista", num 128, Barcelona, gener 1921. Recollida a l'Antologia de la poesia patriòtica catalana Volum 2, Emili Segués)
A muntanya
Allí dalt de la muntanya
tot el bé de Déu hi tinc:
les roses de quatre en quatre
i els clavells de cinc en cinc,
l’estimada a la finestra,
l’ovella amb l’esquellerinc;
per rellotge, el sol que toca
a cada hora un greny d’afrau;
el pollancre per la fressa
i l’alzina per la pau,
i per gaudi, cada núvol
ala-estès com una nau;
par jaç d’or, una pallissa,
per llumenera un estel,
per finestra que no es tanca
un retall tot blau de cel;
i per criats que em despertin,
un quiquiriquic i un bel.
tot el bé de Déu hi tinc:
les roses de quatre en quatre
i els clavells de cinc en cinc,
l’estimada a la finestra,
l’ovella amb l’esquellerinc;
per rellotge, el sol que toca
a cada hora un greny d’afrau;
el pollancre per la fressa
i l’alzina per la pau,i per gaudi, cada núvol
ala-estès com una nau;
par jaç d’or, una pallissa,
per llumenera un estel,
per finestra que no es tanca
un retall tot blau de cel;
i per criats que em despertin,
un quiquiriquic i un bel.
Allí dalt de la muntanya,
tant enlaire, tot hi és:
la riquesa ben colgada,
perquè l’home la fangués;
l’alegria entre fretures,
com rosada entre esbarzers;
la salut entre l’orenga
i les flors de penical;
aterrat amb creus de palma,
el dimoni en un fondal,
i Nostre Senyor devora,
estadant del pis de dalt.
tant enlaire, tot hi és:
la riquesa ben colgada,
perquè l’home la fangués;l’alegria entre fretures,
com rosada entre esbarzers;
la salut entre l’orenga
i les flors de penical;
aterrat amb creus de palma,
el dimoni en un fondal,
i Nostre Senyor devora,
estadant del pis de dalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada