Tinc la muntanya de l'Arp que dóna a l'Alzina d'Alinyà aquí al davant; a l'esquerra la Vall de Lavansa amb Tuixén al fons; a la dreta el camí cap a Montant i Organyà i al darrere meu, Sisquer i la Seu d'Urgell.
També podria dir:
Tinc la plana de Solsona i les muntanyes de Montserrat al fons, davant meu: a l'esquerra el Sarri i el camí cap al Cap del Pla: a la dreta la "muntanyeta" i al lluny els Montsecs; al darrere el Port del Compte, majestuós.
També podria dir:
Tinc el Pic d'Àliga al davant i al dessota el Bosc de la Verge; a l'esquerre les Valls de Finestrelles i Nou Fonts i Nou Creus; a la dreta el salt de Sallent i la Vall de Ribes i al darrere la cova de Sant Gil i el camí cap a Fontcalda.
Tinc el camí de Sant Miquel al davant i més enllà Sant Joan i Sant Onofre; a l'esquerra, la carretera cap a Santa Cecília i a la dreta el Pas del Francès i l'ermita de Santa Anna, al damunt de les escales; al darrere la pedra, la roca, la muntanya.
També podria dir:
Tinc el Cingle al davant i més amunt Faig i Branca i Puig Lluent i Sant Romà de la Clusa més enllà. A l'esquerra el gorg de Terradellas i al fons, Borredà; a la dreta la carretera cap a Santa Euginia i la Pobla de Lillet, darrere meu, Casablanca i al lluny la riera de Merlès.
Però dic:
Tinc al davant meu murs i cases que em priven de veure el mar; a l'esquerra el carrer Rivero i els pisos de Can Mercader i a la dreta el carrer d'en Prim, tot tancat, amb les fulles dels plataners que despunten. Al darrere meu, tot pujant, la Conreria i el Vallès més enllà.
No sabria ara quin lloc triar.
Tinc al davant el mar, a l'esquerra el Pirineu i a la dreta els Ports de Beseit; al darrere tota Catalunya en llibertat.
Quina enyorança...pero al menys, l'imaginació i els records, no els tenim confinats !!
ResponEliminaSort en tenim que el pensament pot volar lluny! Ens ajuda a viure! Gràcies per llegir-ho, Ibèria, i podrem cantar!
EliminaHom té dins tot el que coneix i estima. Ni la distància ni el confinament ens el pren.
ResponEliminaSi, és bo viure del que estimes, et fa companyia. El pensament encara és lliure! Fins aviat!
ResponEliminaque bonic Nuria
ResponElimina