El rotllo de Montgat

Un costum i una feina que havia estat ben implantada als pobles de la costa. Un costum i una feina que encara fan els pescadors a Montgat. Us hi podeu arribar un dia de cada dia, de dilluns a divendres, al punt de la una del migdia i veureu la subhasta de peix. La única que encara queda a la costa del Maresme. En diuen el rotllo. Sota un tendal, uns bancs preparats per a la gent i uns taulons al ben mig per a exposar-hi el peix acabat de pescar.

Abans, podeu aprofitar per fer una caminada, amb barret en aquesta època, i somniar observant el mar i les veles blanques que s'hi balancegen al compàs de les ones.

Quan toca la una al campanar de l'església, comença la subhasta. Les paneres plenes de sípies, molls, llagostins, llenguados, pops..., o d'altres peixos segons la temporada de l'any i la sort de la pesca, s'estenen als peus dels possibles compradors asseguts en rotllo.

Vint-i-vuit euros, qui compra?, vint-i-vuit euros... vint-i-set, vint-i-sis, vint-i-cinc... trenta..., trenta-cinc..., vint..., dinou..., quinze..., vint-i-quatre euros...,: jo! El nom? I el nom queda anotat a la llibreta de comptes. Un resguard indica el preu, amb bossa de plàstic o sense, i el comprador, satisfet, espera una altra volta.

Sempre hi ha el que desitja una oportunitat, el que compra de seguit abans no li prenguin el que ha ullat, el que pensa que trobarà el peix més econòmic que mai i voldria apurar fins als cinc euros a poder ser... Però els pescadors saben el que es fan i en determinat moment retiren la panera per no mal vendre: que una cosa és comprar peix de qualitat a bon preu i l'altra és aprofitar-se d'uns homes que han estat hores enmig del mar amb les barques, fent un pols amb l'aigua, amb el temporal o amb el temps que es troben cada dia. Si fa mala mar no se surt a pescar i d'això en depèn l'economia familiar.

Fa uns anys també es podia comprar peix a la Llotja de Badalona. Ara no. Ara els pescadors tenen un raconet al flamant port esportiu i allà adoben les xarxes lluny de la mirada dels ciutadans que han perdut una mica la consciència del seu ofici. El peix és a les peixateries o als congeladors, tancat en bosses de plàstics. S'agafen o es compren i les peixateres ja s'encarreguen de netejar-los. Quan arriben a taula, els infants, poques vegades saben quina forma tenien i moltes menys vegades en saben el nom.

A mi m'ha agradat sempre anar a la peixateria; hi passava una bona estona veient com despatxaven les dones que feien cua, les xerrades que s'hi escoltaven mentre la peixatera netejava i tallava. A mi, encara m'agrada de fer-ho jo, a casa, a la pica. Recordo que la gent, abans, comentaven: sí!, s'ha fet netejar el peix com una senyora i les demés, espera i "a guarda"!

Aquest dia, a Montgat, ens hem emportat llagostins i molls i sípies i després hem anat a Ca la Paqui per acabar la jornada amb un bon dinar on no hi podien faltar els seitons.