Mossèn Tronxo: Homenatge a mossèn Ramon Anglerill

Gósol era el lloc de residència, però els pobles de la vall de La Vansa el tenien com a mossèn. Hi anava sovint; jo crec que li agradava. S'hi sentia bé entre la gent, pendent de tothom sense que ningú se n'adonés gaire. Sempre discret, sempre en segon pla, tot i que sabia estar al lloc i calmar la gent que sofria o alegrar-se amb ells, col·laborar en les festes majors, aplecs i caminades populars.

La Vansa és una vall que poca gent coneix, tancada durant molts anys entre muntanyes: al sud el Port del Comte i la muntanya de l'Arp, que es coneix més, no tothom, per les pistes d'esquí de Tuixén-Lavansa; al nord la serralada del Cadí amb el Pedraforca en un extrem que hi treu el cap de tant en tant, si sabeu mirar bé.

Una vall, però, que ha sabut anar-se adaptant als temps amb esforç i tenacitat, encara que no sempre és fàcil. Uns pobles que eren plens de gent anys enllà i que van patir la despoblació com tants d'altres del Pirineu. Cases disperses i nuclis arremolinats en ells mateixos per conservar l'escalfor durant els durs hiverns i la frescor de les pedres en la calor dels estius. Pobles i llogarrets com Ossera, Padrinàs, Sant Pere, Sorribes, Montargull, Fórnols o Cornellana (Tuixén i Josa com a municipis veïns). Cases, moltes; la majoria tancades o segones residències: Cal Vinyals, Cal Pujal, Cal Joan, Cal Soldat, Cal Serra, Cal Ton, Cal Quelo, Cal Pomer, Cal Secalló, Cal Julià, Cal Baró, Ca l'Estevet, Cal Duc, Cal Perabaixa... I esglésies perdudes entre prats com Sant Julià dels Garrics, Sant Jaume, Sant Pere...

"A la quieta, calladament, moren els nostres pobles. Moren milers d'anys": (Mossèn Tronxo, 219)

Va promoure la recuperació dels retaules de la Vall de La Vansa creant una associació Amics dels Retaules que es féu càrrec de la rehabilitació d'aquestes joies del gòtic. Llueixen al seu lloc, ara, els retaules: a Ossera, a Fórnols, a Sorribes i a Sant Julià dels Garrics.

Tots eren indrets que mossèn Ramon recorria amb el seu cotxe sense importar-li els quilòmetres ni l'estat dels camins, alguns d'ells de terra fins no fa gaire. Bonhomiós, amic de xerrar poc o de xerrar de pressa quan celebrava missa, conscient que la gent havia de treballar o tenia gana (ell també!).

Mossèn Ramon va ser el prototip que ens fa entendre mossèn Tronxo, el mossèn que, publicat per mossèn Ballarín, va servir per explicar el treball, la fe i les anècdotes dels mossens de poble. Una gent acostada a la gent. I aquesta mateixa gent, sigui d'anys o nouvinguts, li retornen l'afecte i el sentiment que els ha deixat amb la seva marxa. És difícil d'oblidar mossèn Ramon.

Per això, se'l recorda i se li fan homenatges a Gósol, a Saldes i a La Vansa.
Aquest dimarts 6 de desembre, en una setmana marcada pels ponts laborals i per les fires de Nadal (també a Tuixén), s'ha fet un esmorzar de forquilla a l'Espai La Vansa de Sorribes. Un esmorzar que li hauria agradat al mossèn! Pernil, formatge, melmelades d'Ossera, torrades, sucs i cafès calents en un dia que ha començat fred, amb una mica de nevada a terra i que s'ha reviscolat amb un sol potent.

I després, una caminada des de Sorribes fins a Sant Julià dels Garrics, uns vuit quilòmetres amb l'escalfor del sol i el dia cada cop més clar. Una caminada acompanyats de Mossèn Tronxo,  tot parant i llegint fragments del llibre "Mossèn Tronxo", de Josep Maria Ballarín, Club Editor, març de 1990. Hem rigut amb algunes frases, hem recordat algunes facècies, ens hem entendrit amb la mirada del mossèn quan parla amb "l'escolanet de cartó" i "la mestressa", hem enyorat alguns temps passats i hem posat esperança en el futur.

Hem conegut racons de la vall que no tothom coneixia i hem passat per cases que ens han transportat uns quants anys enrere, quan hi érem algunes de nosaltres. Ens han acompanyat el Xulo i el Trumfo, satisfets de refregar-se amb la neu i córrer més quilòmetres que els que anem amb dues cames. Ha estat una jornada molt agradable, digne de repetir-se. 

"Mossèn Tronxo és com tants que han sigut la sal d'aquesta terra. Déu faci que en surtin de nous, amb aigua nova però amb la mateixa sal" (223)

Podem dir entre tots, tal com ho féu Josep Maria Ballarin:  "Tinc un amic de menys ací baix. I un de més allà dalt". 

Gràcies a tots els mossens del Greny.