Temps de concerts

 Nadal ja és sinònim de concert.

Durant el mes de desembre i, sobretot, quinze dies abans de Nadal, es fan concerts per arreu. Als que ens agrada la música ho tenim difícil, perquè no podem anar a tot arreu i si sou dels que formeu part d'alguna de les nombroses corals d'aquest país, no us dic res: entre assajos, concerts de la coral i de les altres corals, auditoris, palaus, tallers de música i un sense fi d'associacions, literalment, no pareu.

Les corals, jo diria que totes, ofereixen el treball de tot un trimestre preparant Nadales. Acostumen a ser les cançons tradicionals, aquelles que ens retornen a la infància i que, encara que cada any acostumen a repetir-se, sempre les cantes amb il·lusió i sentiment. Si no ho fas, sembla que no sigui Nadal. Cadascuna hi posa tot l'esforç, hores d'assajos i d'anar a dormir tard, en general. Però el goig de cantar pot més que les dificultats. Nervis dels cantaires i dels directors a darrera hora, assajos extra perquè mai es queda satisfet; abnegats oïdors que vénen a sentir, any rere any, siguin corals infantils o corals d'adults, els seus familiars o amics. En general, a les esglésies, a les parròquies de barri o en sales no gaire adequades o en residències i hospitals. Algunes vegades pels carrers i mercats i places. Què seria de la música sense les corals d'aficionats? Total entrega amb despesa emocional, física i econòmica. Però tant i fa! Les corals perduren, fins i tot després del tràngol del virus que les va deixar a mínims.

Concerts de música simfònica, cantates, oratoris i, més modernament, valsos, tot imitant als vienesos. Un ventall de possibilitats per a tots els gustos.

Fins i tot corals improvisades com la que muntem  en un acabament d'excursió i caminada amb els excursionistes del CEC o d'altres entitats. O tallers de música de Nadal, catalana i occitana, com es fa cada any al CAOC (Cercle d'Agermanament Catalano-Occità)

A mi, m'agrada el concert de nadales. M'agrada formar part d'una coral i repetir el Noi de la Mare o el Fum, fum, fum, en alguna de les seves múltiples versions; i el Desembre congelat o Josep fa bugada. Aquest any, també.

M'agrada anar a sentir l'Oratori de Nadal de Bach, una obra sublim, pel meu gust. I m'agrada anar a concert de Cantates de Bach.

M'agrada sentir i, sobretot cantar el Messies de Haendel en el concert participatiu de l'Associació Messies Participatiu, que aquest any aplega més de 500 cantaires a Barcelona i uns 200 a Girona. Un goig cantar amb aquesta massa coral sota la direcció de grans directors i la preparació durant uns tres mesos de directors de gran vàlua. I aquest any ja en farà 22, de Messies!

També m'agrada anar a Montserrat a escoltar el concert que fan els escolans el vespre del 24 abans de la vetlla de la missa del gall. I a la missa del gall amb el cant afegit dels monjos i dels que seguim la celebració.

M'agrada escoltar el cant de la Sibil·la a la catedral de Barcelona; i el concert de carilló del dia de Sant Esteve o el concert de l'Orfeó Català també per Sant Esteve.

Ja veieu les possibilitats. I segur que cadascú de vosaltres en té més.

Només, doncs, us diré que avui, concert a l'església de Montgat. Aquests dies, concerts a l'Orfeó Badaloní i a l'Orfeó La Lira de Sant Andreu i a qualsevol coral que vulgueu trobar. És possible que, si passeu per davant d'alguna església, hi trobeu gent cantant.

El Messies participatiu a Girona

I el 23 de desembre no us perdeu el concert del Messies participatiu a l'Auditori. Gaudireu segur escoltant els solistes de renom, l'orquestra Vespres d'Arnadí, els cors infantils, coral Virolet i coral Vozes, que ens acompanyen, el cor d'escenari: Cor de Cambra de Granollers. I el cor de 518 veus. Un H al·leluia triomfal sota la batuta de Manel Valdivieso.

La música fa gaudir tant als que canten i la toquen com als que l'escolten.

Aprofiteu aquests dies; segur que me n'he deixat molts.

Que tingueu bons concerts!