divendres, 2 de desembre de 2022

Sant Sadurni d'Anoia: entre vinyes

Una sortida de començaments de desembre, tranquil·la  i agradable i més si l'acabeu amb un tast de cava.

Un dia ennuvolat de primera hora del matí, però que dóna al paisatge una lluminositat diferent: els colors de la terra queden més marcats, els verds més verds, el marronós dels ceps despullats més bru. Tot plegat un dia que us fa pensar que l'hivern igual sí que s'acosta aquest any. 

Iniciem la ruta a la plaça Montseny de Sant Sadurní d'Anoia on hem arribat al punt de començar els col·legis, bàsicament perquè, curant-nos d'espants, hem sortit d'hora del que en diuen l'àrea metropolitana i hem anat fins a Sant Cugat del Vallès per poder arribar a l'altre cantó de Barcelona. O sigui, que hem pogut esmorzar sense presses i a dos quarts de deu ja estàvem a punt de marxa.

El camí és força planer i molt agraït. Fem una bona part de la ruta marcada com a ruta vitivinícola; marcada amb plafons informatius sobre les diferents varietats de raïm des de l'ull de llebre al macabeu. Una ruta que coincideix, també, amb una part de l'itinerari romà, de quants els legionaris de Cèsar es van passejar per aquestes terres. No veiem les calçades romanes, però sí que som conscients de la carretera, l'autopista, els trens de Rodalies i el TGV. Ja veieu que, malgrat els segles, és una comarca travessada per molts mitjans de comunicació que no sempre van a l'hora.

El paisatge és plàcid, amb les muntanyes de Montserrat de fons i un sense fi de camps de vinya. El tren, sobretot el TGV, passa sense aturar-s'hi, i passa sovint; més difícil és veure el de Rodalies! Els cotxes de l'autopista no paren, però pels camins hi ha un silenci màgic de canyissars moguts lleugerament per una mica d'aire. De tant en tant, algunes oliveres amb el fruit encara petit i les flors liloses del coletxó, una de les poques flors florides d'aquest temps de darreries de tardor.

La riera de Lavernó duu poca aigua. Està quieta, mansa, amb un verdet que la cobreix entre canyes i matolls que s'hi volen reflectir, entre l'opacitat del líquid i algunes fulles que hi reposen còmodament. No costa travessar-la. I ho fareu diverses vegades! En algun tram les branques dels ceps despullats, enlairats cap als núvols, us poden fer pensar en la solitud, en la pobresa; però heu de tenir en compte que ja us en beveu el vi.

Arribem a Sant Pere de Lavern entre vinyes abrigades de blanc. Una església i masos disseminats al voltant.  D'estil neoromànic, obra de l'arquitecte Enric Sagnier, pertany al terme municipal de Subirats i a la diòcesi de Sant Feliu. L’església Parroquial de Sant Pere de Lavern va ser escenari de l’últim ball pla del Penedès l’any 1935 i també fou escenari de l’antic ball de les garlandes, citat per Joan Amades en el seu conegut costumari. Ocupa el mateix emplaçament que l’església antiga, esmentada possiblement l’any 917, quan Ermenard i Udalard van cedir un alou als monjos de Sant Cugat, prop de l’Anoia, al riu de Bitlles, dins el terme del castell de Subirats. La primera menció segura de l’església és de l’any 1053, en el testament sacramental de Mir Lloc Sanç. També Guitard, en el seu testament, de l’any 1130, llega un morabatí a Sant Pere de Lavern per a celebrar misses. Consta també en el testament de Guillem Dalmau, l’existència d’un altar dedicat a Sant Martí dins l’església. El testament fou jurat per Berenguer i Guniaba sobre aquest altar l’any 1134. Al llarg dels segles XII i XIII la parròquia surt esmentada en diverses donacions, fins i tot els anys 1279 i 1280, l’església va contribuir a les croades amb 40 i 38 sous respectivament.

Avui no la podem visitar per ser dia laborable.

Travessem per sota les vies del tren i l'autopista, un nus de comunicacions pels que no van a peu com nosaltres i seguim l'itinerari marcat mentre va sortint el sol de mica en mica. Ara ens trobem amb ceps amb fulles seques per terra i algunes encara apuntalades al tronc. Tots en renglera, amb els camps ben adobats  i un color de terra rica. Els masos llueixen al lluny.

Travessem també el torrent de Can Bou i el Maset de la Bardera. Aquí, en un paratge de pineda, les vinyes fan gala del seu vestit groc lluent i translúcid sota els raigs del sol. Els ceps nus s'hi barregen i el paisatge esdevé sedant. No deixeu de llegir els planells informatius sobre les diferents varietats de vi: una informació que els neòfits agraïm i ens permet aprendre a observar els ceps amb més coneixement. 

Som ja a les envistes de Sant Sadurní i caminem per la llera del riu tot veient els horts i plantació d'arbres dels nens i nenes de les escoles del poble en un recorregut força interessant. Ens enfilem cap a les primeres cases i ben aviat tornem a la plaça Montseny on hem deixat els cotxes.

Ara, toca anar per la segona part: veure el raïm fet líquid escumós. Som ben a prop de dues caves. Com que ja coneixem les de Pere Ventura, avui cal anar a Canals&Munné on ens fan una rebuda ben acollidora i ens permeten fer un tastet de cava que ens serveix de vermut de dijous. Comprem i anem a dinar al poble per arribar a bona hora de la tarda a casa. A bona hora si no hagués estat per les cues de la ronda litoral per travessar, no camps de ceps i vinyes, sinó tota una ciutat d'algun milió d'habitants que no ha pensat amb la gent de fora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada